Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Retrat de dama amb ventall. Retrato de dama con abanico.

Retrat de dama amb ventall. Retrato de dama con abanico.

Retrat de dama amb ventall

Estruch Martínez, Josep

Oli sobre llenç

1863

88 x 70 cm

Aquesta obra de la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi pertany a la mà de Josep Estruch Martínez (Sant Joan de l’Énova, 9 de febrer de 1835 – La Pobla Llarga 1907), mestre de Joaquim Sorolla.

Josep Estruch Martínez va ser un pintor de caràcter solitari i tímid, el tercer fill d’un matrimoni de llauradors. A l’edat de catorze anys va marxar a València, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, per a formar-se com a pintor. Quan va acabar la seua carrera, els seus ulls es van posar en les ciutats de Roma i París, com la majoria d’artistes. Així és que, després d’un temps a la seua terra, va decidir marxar a Itàlia per a estudiar els grans mestres del Renaixement, com Rafael, Leonardo i Durero, però també treballarà als del Barroc i Manierisme, com Joan de Joanes, Correggio, Murillo o Espinosa. Aquest viatge derivarà en una angoixa personal, ja que no acabava de trobar el seu estil propi. En aquells moments els seus companys d’estudi Antoni Gisbert, Bernat Ferrandis o Eduardo Rosales, ja havien aconseguit materialitzar el seu estil pictòric, però Estruch encara no. Mentre intentava aconseguir un estil que el definira, va decidir acceptar encàrrecs de temes i imatges religioses i retrats.

Durant aquesta recerca va descobrir les pintures de Goya, que el van impressionar sobre manera, sobretot per la forma de tractar els personatges grotescs i la desimboltura de la factura. Eren personatges que van quedar en la retina d’Estruch i que el van fer iniciar una sèrie d’obres on aquests personatges cobraven vida. Es diu que va ser l’impulsor del caricaturisme a Espanya, per les imatges que va deixar a Madrid.

El 1877 va guanyar la medalla de plata a l’Exposició Regional de València amb l’obra Guillem de Vinatea, que va fer que marxara a Madrid a la recerca de fama. Allí va pintar, a les parets d’uns urinaris del parc del Retiro, disset caps. Però mai no va reclamar la seua autoria, fet que no el va ajudar en la seua carrera artística. D’aquest fet, se’n va fer ressò la revista satírica del moment La Filoxera.

Va tornar a València on va iniciar un quadern titulat Año Cristiano. Es tractava de la recopilació d’imatges de sants i passatges bíblics com a esbossos per a futures composicions, però no el va acabar ni el va publicar. Després d’estar quasi una dècada sense produir res ressenyable, l’artista marxarà de nou a Itàlia i viatjarà també a París, on coneixerà Toulouse-Lautrec i Van Gogh, els dos artistes ja consagrats, i Estruch tan sols un pintor amb certes aspiracions. De seguida va tornar a València en veure que era impossible la conquesta de la ciutat francesa.

Se sap que el 1888 va participar, al costat de companys, en una exposició que es va fer en honor de Josep de Ribera. Hi trobem Muñoz Degrain, Ignasi Pinazo, Salvador Martínez Cubells i Joaquim Sorolla, que va ser alumne d’Estruch.

Amb un desànim total, quan tenia 72 anys, s’establirà a la Pobla Llarga per a estar més prop de la seua família. Morirà de pneumònia el 1907.

L’obra de la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi representa el retrat d’una dama burgesa que porta a la mà un ventall. La postura de la dama és de tres quarts, d’expressió tranquil·la, però solemne. Aquest és un dels molts retrats que Estruch realitzaria durant l’etapa en la qual estava buscant el seu estil personal, i va acceptar la realització de retrats i imatges religioses per tal de poder viure.

Bibliografia:

  • Alcaide Delgado, J. L.; Ramos Monllor, J. 1835-1907. Centenari. J. A. Estruch. Ajuntament de Xàtiva. 2007.

Text: Lucia Romero Segura

 Retrato de dama con abanico

Estruch Martínez, José

Óleo sobre lienzo

1863

88 x 70 cm

Esta obra de la Col·lecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy, pertenece a la mano de José Estruch Martínez (Sant Joan de l´Énova 9 de febrero 1835-La Pobla Llarga 1907), maestro de Joaquín Sorolla.

José Estruch Martínez, fue el tercer hijo de una familia de labradores, que mostraba un carácter solitario y tímido. A la temprana edad de catorce años se marchó a Valencia para formarse como pintor en la Academia de Bellas Artes de San Carlos. Cuando terminó su carrera, sus ojos se posaron sobre las ciudades de Roma y París, como todos los artistas. Así es que después de una temporada en su tierra natal decidió poner rumbo a Italia para estudiar a los grandes maestros del Renacimiento como Rafael, Leonardo y Durero pero también trabajará a los del Barroco y Manierismo como Joan de Joanes, Correggio, Murillo o Espinosa. Este viaje derivará en una  gran angustia por no encontrar su propio estilo pictórico. En aquellos momentos sus compañeros de estudios Antonio Gisbert, Bernardo Ferrandiz o Eduardo Rosales, ya habían conseguido materializar su propio estilo a diferencia de Estruch.  Mientras intentaba encontrar un estilo pictórico que lo definiera empezó a aceptar encargos de retratos y la realización de imágenes y figuras religiosas.

Durante esta búsqueda descubrió las obras de Goya que lo impactaron de tal modo, por la forma de tratar las figuras grotescas y la desenvoltura de la factura, que fueron personajes que se quedaron en la retina de Estruch. Este empezó a realizar obras de estilo goyesco donde estos personajes cobraban vida. Se menciona que Estruch fue el impulsor en España del caricaturismo.

En 1877, ganó la medalla de plata en la Exposición Regional de Valencia con la obra “Guillermo de Vinatea”, con la fama procurada, decidió marchar a Madrid en busca de fama. Allí pintó, en las paredes de unos urinarios del Retiro, diecisiete cabezas pero decidió no reclamar su autoría, hecho que no le beneficiaria en su carrera. De este hecho se hizo eco la revista satírica La Filoxera.

Volvió a Valencia donde inició un cuaderno titulado “Año Cristiano”, se trataba de una recopilación de imágenes de santos y de pasajes bíblicos como bocetos para futuras composiciones, pero nunca lo terminó ni lo publicó. Después de estar casi una década sin producir nada reseñable el artista volverá a viajar a Italia y a París, donde conocerá a Toulouse-Lautrec y Van Gogh, artistas que en ese momento ya eran consagrados, a diferencia de Estruch que acudía a la ciudad con ciertas aspiraciones de conquista. Su estancia será más bien breve, sin darse a sí mismo una oportunidad, volverá a Valencia.

Se sabe que en 1888 participó en una exposición que se realizó en honor a José de Ribera, donde también participaron Muñoz Degrain, Ignacio Pinazo, Salvador Martínez Cubells y su alumno Joaquín Sorolla.

Con un desanimo total, con 72 años se establecerá a La Pobla Llarga para estar más cerca de su familia. Morirá de neumonía en 1907.

La obra de la Col·lecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy representa el retrato de una dama de clase burguesa que porta en la mano un abanico. La postura de la dama, es de tres cuartos, de expresión tranquila pero solemne. Este es uno de los muchos retratos que Estruch realizaría durante la etapa en la cual estaba buscando su estilo personal, y aceptó la realización de retratos e imágenes religiosas por tal de poder vivir.

Bibliografía:

  • Alcaide Delgado, J.L.; Ramos Monllor, J. 1835-1907. Centenari. J.A. Estruch. Ayuntamiento de Xátiva. 2007.

Texto: Lucia Romero Segura

  1863  /  Art  /  Last Updated mayo 20, 2020 by Lucia Romero Segura  /  Tags: , , , , , , ,