Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  [:ca]Els setges de Saragossa. Camí[:es]Los Sitios de Zaragoza. Camino[:]

[:ca]Els setges de Saragossa. Camí[:es]Los Sitios de Zaragoza. Camino[:]

[:ca]Cabrera Cantó, Ferran

Camí. Els setges de Saragossa

1892

192,5 x 280,5 cm

Oli sobre llenç

 

Aquesta obra prové d’un depòsit temporal que s’ha realitzat a l’Ajuntament d’Alcoi. L’obra pertany al Sr. Manuel García y López de Haro. El seu propietari va adquirir aquesta peça, juntament amb la titulada Incendi, al fill de l’artista, Ferran Cabrera Gisbert.

Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de San Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la “Casa de la Bolla”. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver contret matrimoni. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o en l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de la captació de la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

Com es pot apreciar, Fernando Cabrera Cantó, és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet a les pinzellades.

Aquesta peça pertany a una sèrie d’obres que Ferran Cabrera va realitzar en col·laboració amb el seu cunyat, Francesc Gisbert, en 1893, i que s’agrupen sota el títol: Panorama dels Setges de Saragossa.

El Panorama era un espectacle que es va inventar a principis del segle XIX i va tenir especial importància a mitjan segle. Aquest tipus d’espectacle s’ha analitzat com el protocinema, ja que oferia un entreteniment visual en massa.

Els pintors de paisatges eren sol·licitats per a la realització dels llenços que formaven els panorames, que acostumaven a tenir 15 metres d’alt per 120 metres de llarg i es disposaven en circumferència. Aquestes grans circumferències anaven muntades en grans rotondes de fusta que eren l’estructura del panorama.

A València es va construir un panorama en un edifici del carrer Las Barcas, on es va muntar el panorama de Cabrera i Gisbert.

La temàtica en un primer moment eren vistes de les ciutats i, a poc a poc, va anar derivant en representacions de les batalles més importants, on s’enaltia l’esperit nacional i l’orgull de pàtria. Aquestes representacions eren les que més agradaven al públic.

El tema escollit per Cabrera va ser Els Setges de Saragossa, fet que es va produir entre 1808 i 1809 a Saragossa, on les tropes napoleòniques van assetjar la ciutat en dues ocasions i aquesta va resistir amb molta valentia. D’aquest moment històric és la famosa Agustina d’Aragó i la seua representació darrere dels canons lluitant contra els francesos.

Aquesta peça forma part de la representació que Cabrera i Gisbert van projectar per a València en 1893.  S’hi representa un camí, sense més elements que ens puguen donar informació aparentment. Però la realitat és que totes les escenes pintades eren importants, perquè d’una banda estaven aquelles que representaven el fet històric, i després n’hi havia unes altres, que amb la seua presència ajudaven a donar un major dramatisme a la narració. S’acostumava a posar attrezzo al voltant dels llenços per a donar major veracitat a la presentació, i tal vegada aquesta peça, que tan sols mostra un camí amb una escena molt llunyana d’uns militars a cavall, poguera ser una obra de suport.

S’hi pot apreciar com pel tema i pel tractament de l’escena, enllaça directament amb les obres Incendi i Batalla.

Bibliografia

Text: Lucia Romero Segura

[:es]Cabrera Cantó, Fernando

Los sitios de Zaragoza. Camino.

1892

192,5 x 280,5 cm.

Óleo sobre lienzo

Esta obra proviene de un depósito temporal que se ha realizado al Ayuntamiento de Alcoy. La obra es propiedad de D. Manuel García y López de Haro. Su propietario adquirió esta pieza, junto a la titulada Incendio, al hijo del artista, Fernando Cabrera Gisbert.

Fernando Cabrera Cantó (Alcoy 1866 – 1937), pintor alcoyano, que se formó en la Academia de San Carlos de Valencia para continuar en la de San Fernando en Madrid y acabar su formación con un pensionado de la Diputación con destino Roma.

Después de tres años en Roma, volverá a Alcoy y dará clases en la Escuela Industrial y en la «Casa de la Bolla». Se casará con Milagros Gisbert, hija de su protector, pero morirá al año de haber contraído matrimonio. Se volverá a casar con su cuñada Elivira Brutinel, también viuda.

Instalará su taller en la Casa del Pavo, en la calle San Nicolás, y se convertirá en el epicentro político, cultural e intelectual de la ciudad. Sin necesidades económicas, se dedica al arte plenamente sin imposiciones externas.

La obra de Cabrera experimentará diferentes fases, tanto estéticas como temáticas que se han de tener en cuenta para poder comprender su carrera. No és el mismo tratamiento el que realiza a la obra Mors in Vita, que un paisaje de la sierra de Mariola o una escena como la que presenta en la obra titulada Al Abismo.

Tal y como explica el Mubag, la obra de Cabrera muestra diferentes etapas, una será la que realice después de su viaje a Italia donde creará obras de historia o de argumento, y posteriormente se dirige hacia temáticas de carácter costumbrista valenciano con una factura variante del luminismo sorollesco. A partir del descubrimiento de su propio entorno natural, pintará paisajes de la Serra de Mariola, con la voluntad de captar la luz y de reflejar la atmósfera de nuestra tierra. También realizará obras religiosas para decorar las iglesias de Santa María, San Jorge y San Mauro y San Francisco. Como se puede apreciar, Fernando Cabrera Cantó es un artista al cual le gusta la investigación y la exploración de nuevos temas y argumentos, además de conseguir una evolución de su factura que se transmite en sus pinceladas.

Esta pieza pertenece a una serie de obras que realizaron en colaboración Fernando Cabrera y su cuñado Francisco Gisbert, en 1893, y que se agrupan bajo el título: Panorama de los Sitios de Zaragoza.

 El Panorama era un espectáculo que se inventó a principios del siglo XIX y que tuvo especial importancia a mediados de siglo. Este tipo de espectáculo se ha analizado como al protocinema, ya que ofrecía un entretenimiento visual en masa.

Los pintores de paisajes eran demandados para la realización de los lienzos que formaban los panoramas que acostumbraban a tener 15 metros de alto por 120 metros de largo y se disponían en circunferencia. Estas grandes circunferencias ibas montadas en grandes rotondas de madera que eran la estructura del panorama.

En Valencia, se construyó un panorama en un edificio de la calle Las Barcas, donde se montó el panorama ideado por Cabrera y Gisbert.

La temática en un primer momento eran vistas de las ciudades, y poco a poco se fue derivando en representaciones de las batallas más importantes donde se ensalzaba el espíritu nacional y el orgullo patriótico, estas representaciones eran las que más gustaban al público en general.

El tema escogido por Cabrera fueron Los Sitios de Zaragoza; hecho que se produjo entre 1808 y 1809 en Zaragoza. Dnde las tropas napoleónicas sitiaron la ciudad en dos ocasiones y esta resisitió valientemente. De este momento histórico es la famosa Agustina de Aragón y su representación detrás de los cañones luchando contra los franceses.

Esta pieza forma parte de la representación que Cabrera y Gisbert proyectaron para Valencia en 1893. Se representa un camino, sin más elementos que nos pudieran dar información aparente. Pero la realidad es que todas las escenas pintadas eran importantes, porqué de una lado estaban aquellas que representaban el hecho histórico, y después habían otras, que con su presencia ayudaban a dar mayor dramatismo a la narración. Se acostumbraba a poner elementos de atrezzo alrededor de los lienzos para dar mayor dramatismo a la presentación, y tal vez esta pieza tan solo muestra un camino con una escena muy lejana de un grupo de militares a caballo, como obra de apoyo.

Se puede considerar por el tema y por el tratamiento de la escena, que esta obra enlaza directamente con los lienzos, Incendio y Batalla. En los siguientes enlaces pueden acceder a la información de dichas obras:

http://www.artalcoi.org/1893/12/23/batalla/

Bibliografía:

  • Bastida de la Calle, M.D. El panorama: una manifestación artística marginal del siglo XIX. Revista Espacio, Tiempo y Forma. Series I-VII. Historia del Arte. 2001. Facultad de Geografía e Historia. UNED. Pp. 205-217.
  • Espí Valdés, Adrián. Acercamiento al mundo plástico y humano de Cabrera Cantó. Revista interdisciplinar. Nº 3 i 4. IES Pare Vitoria. Alcoi.1984.
  • Hernández Guardiola, L. Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). Exp. Diputació d’Alacant. 2005.
  • Fernando Cabrera Cantó. http://www.mubag.com/cabrera-canto-fernando/ (Consulta realitzada on-line desembre de 2016).
  • Museu del Prado. Cabrera Cantó, Fernando. https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/cabrera-canto-fernando/d530cee6-0937-4f00-bf2a-dbd433af6af8 (Consulta realitzada on-line en desembre de 2016).

Texto: Lucia Romero Segura

[:]

  1892  /  Art  /  Last Updated febrero 22, 2017 by Lucia Romero Segura  /