Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  [:ca]Els setges deSaragossa. Batalla[:es]Los sitios de Zaragoza: Batalla[:]

[:ca]Els setges deSaragossa. Batalla[:es]Los sitios de Zaragoza: Batalla[:]

[:ca]Els setges deSaragossa. Batalla

Cabrera Cantó, Ferran

Oli sobre llenç

214 x 294 cm

1893

Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de San Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la Casa de la Bolla. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver-se casat. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o en l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de captar la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

Com es pot apreciar, Ferran Cabrera Cantó és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet a les pinzellades.

L’obra Batalla, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, es tracta d’una peça que es va trobar cosida a l’obra Mors in vita, del mateix autor, el 1992, a conseqüència de la restauració que se li havia de fer. En el moment en què l’equip de restauració va extraure el marc de Mors in vita, es van adonar que hi havia un segon llenç, i aquest és el que s’ha titulat Batalla.

Aquest gran descobriment va suposar l’aparició d’una obra de la qual, fins ara, no se’n tenia coneixement gràfic, tot i les grans dimensions. L’obra presenta una temàtica bèl·lica, un quadre d’història on apareix un soldat mort en primer pla estés sobre un camí. Al fons es poden veure uns soldats francesos amagats entre uns arbustos que lluiten i uns soldats a cavall. A la mà esquerra de la composició, amagades, hi apareixen dues figures d’homes vestits de «maños», que reflecteixen clarament el tema narrat. En un primer moment no es va relacionar aquesta obra amb un espectacle que Ferran Cabrera i el seu cunyat Francesc Gisbert van realitzar el 1893, ja que se’n sabia ben poc. Al gener del 2016, gràcies a la troballa d’un llibret per part d’un bibliófil alcoià, Jorge Tomás Gil, se sap que aquesta peça pertany al Panorama Los Sitios de Zaragoza, que es va realitzar a València el 1893 entre Cabrera i Gisbert. El Panorama era un espectacle que es va inventar a principis del segle XIX i va tenir especial importància a mitjan segle. Aquest tipus d’espectacle s’ha analitzat com el protocinema, ja que oferia un entreteniment visual en massa.
Els pintors de paisatges eren sol·licitats per a realitzar els llenços que formaven els panorames, que acostumaven a tenir 15 metres d’alt per 120 metres de llarg i es disposaven en circumferència. Aquestes grans circumferències anaven muntades en grans rotondes de fusta que eren l’estructura del panorama.
A València, es va construir un panorama en un edifici del carrer Les Barques, on es va muntar el panorama de Cabrera i Gisbert.

La temàtica en un primer moment eren vistes de les ciutats i, a poc a poc, va anar derivant en representacions de les batalles més importants, on s’enaltia l’esperit nacional i l’orgull de pàtria. Aquestes representacions eren les que més agradaven al públic.

El tema escollit per Cabrera van ser Los Sitios de Zaragoza, fet que es va produir entre 1808 i 1809 a Saragossa, on les tropes napoleòniques van assetjar la ciutat en dues ocasions i aquesta va resistir amb molta valentia. D’aquest moment històric és la famosa Agustina d’Aragó i la seua representació darrere dels canons lluitant contra els francesos.

Es pot suposar que la peça que forma part de la Col·lecció, Batalla, degué estar a continuació de l’escena d’Agustina d’Aragó, ja que el llibret que es va trobar mostra una imatge del panorama, on es veuen la meitat d’uns canons i uns soldats que es dirigeixen cap al camí, on es troba el soldat mort a continuació. Ben bé podria ser així la narració del panorama, per tal d’explicar la resistència de l’atac francés a la Porta del Portillo, defensada per Agustina d’Aragó.

Bibliografia:

  • Bastida de la Calle, M. D. El panorama: una manifestación artística marginal del siglo XIX. Revista Espacio, Tiempo y Forma. Series I-VII. Historia del Arte. 2001. Facultad de Geografia e Historia. UNED. P. 205-217.
  • Hernández Guardiola, L. Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). exp. Diputació d’Alacant. Febrer-Juny 2005. Alacant.
  • Segura Martí, J. M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Pàg. 42.
  • Tomás Gil, J. El Panorama de los Sitios de Zaragoza. Una obra magna de Fernando Cabrera y Francisco Gisbert. Periódico El Nostre Ciudad. Sábado, 14 de septiembre de 2014. p. 34

Exposicions:

  • Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). exp. Diputació d’Alacant. Febrer-Juny 2005. Alacant.
  • Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre, Alcoi, 2013.

Text: Lucia Romero Segura

[:es]Los sitios de Zaragoza: Batalla

Cabrera Cantó, Fernando

Óleo sobre lienzo

214 x 294 cm

1893

Fernando Cabrera Cantó (Alcoy 1866 – 1937), pintor alcoyano, que se formó en la Academia de San Carlos de Valencia para continuar en la de San Fernando en Madrid y acabar su formación con un pensionado de la Diputación con destino Roma. Después de tres años en Roma, volverá a Alcoy y dará clases en la Escuela Industrial y en la «Casa de la Bolla». Se casará con Milagros Gisbert, hija de su protector, pero morirá al año de haber contraído matrimonio. Se volverá a casar con su cuñada Elivira Brutinel, también viuda.

Instalará su taller en la Casa del Pavo, en la calle San Nicolás, y se convertirá en el epicentro político, cultural e intelectual de la ciudad. Sin necesidades económicas, se dedica al arte plenamente sin imposiciones externas.

La obra de Cabrera experimentará diferentes fases, tanto estéticas como temáticas que se han de tener en cuenta para poder comprender su carrera. No és el mismo tratamiento el que realiza a la obra Mors in Vita, que un paisaje de la sierra de Mariola o una escena como la que presenta en la obra titulada Al Abismo.

Tal y como explica el Mubag, la obra de Cabrera muestra diferentes etapas, una será la que realice después de su viaje a Italia donde creará obras de historia o de argumento, y posteriormente se dirige hacia temáticas de carácter costumbrista valenciano con una factura variante del luminismo sorollesco. A partir del descubrimiento de su propio entorno natural, pintará paisajes de la Serra de Mariola, con la voluntad de captar la luz y de reflejar la atmósfera de nuestra tierra. También realizará obras religiosas para decorar las iglesias de Santa María, San Jorge y San Mauro y San Francisco. Como se puede apreciar, Fernando Cabrera Cantó es un artista al cual le gusta la investigación y la exploración de nuevos temas y argumentos, además de conseguir una evolución de su factura que se transmite en sus pinceladas.

La obra Los sitios de Zaragoza: Batalla, que pertenece a la Col·lecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy, se trata de una pieza que se encontró cosida a la obra Mors in Vita, del mismo autor, en 1992 a consecuencia de la restauración que se le tenia que hacer. En el momento en que el equipo de restauración extrajo el marco de Mors in vita, se dieron cuenta de que había un segundo lienzo, y ese es el que se le ha titulado Los sitios de Zaragoza: Batalla.

Este gran descubrimiento, supuso la aparición de una obra que hasta la fecha no se tenía conocimiento gráfico, ni por sus grandes dimensiones. La obra presenta una temática bélica, un cuadro de historia donde aparece un soldado muerto en primer plano tendido sobre un camino. Al fondo se pueden ver a unos soldados franceses escondidos entre unos arbustos luchando, y otros a caballo en último término. A mano izquierda de la composición, escondidas, aparecen dos figuras de hombres vestidos de «maños» que reflejan claramente el tema narrado.

En un primer momento no se relacionó esta obra con un espectáculo que Fernando Cabrera y su cuadro Francisco Gisbert realizaron en 1893, ya que se sabía muy poco. En enero de 2016, gracias al descubrimiento de un libreto, por parte del bibliófilo alcoyano, Jorge Tomás Gil, se sabe que esta pieza pertenece al Panorama Los Sitios de Zaragoza, que se realizó en en 1893 entre Cabrera y Gisbert. El Panorama era un espectáculo que se inventó a principios del siglo XIX y que tuvo especial importancia a mediados de siglo. Este tipo de espectáculo, se ha analizado como el protocinema, ya que ofrecía un entretenimiento visual en masa.

Los pintores de paisajes eran demandados para la realización de los lienzos que formaban los panoramas, que acostumbraban a tener 15 metros de alto por 120 metros de largo y se disponían en circunferencia. Estas grandes circunferencias iban montadas sobre grandes formaciones circulares de madera que eran la estructura del panorama.
En Valencia, se construyó un panorama en un edificio de la calle Las Barcas, donde se montó el Panorama de Cabrera y Gisbert.

La temática en un primer momento, eran vistas de las ciudades, y poco a poco fueron derivando en representaciones de las batallas más importantes donde se enaltecía el espíritu nacional y el orgullo patriótico, estas representaciones eran las que más gustaban al público.

El tema escogido por Cabrera fueron Los Sitios de Zaragoza; hecho que se produjo entre 1808 y 1809 en Zaragoza, donde las tropas napoleónicas sitiaron la ciudad en dos ocasiones y esta resistió con valentía. De este hecho histórico es la famosa Agustina de Aragón y su representación detrás de los cañones luchando contra los franceses.

Se podría suponer, que la pieza que forma parte de la Colección de Arte del Ayuntamiento de Alcoy, Batalla, debió de estar posicionada a continuación de la escena de Agustina de Aragón, ya que el libreto que se encontró muestra una imagen del panorama donde se ven la mitad de unos cañones y unos soldados que se dirigen hacia el camino, el mismo donde encontramos el soldado muerto, a continuación. Bien podría ser así la narración del panorama, para explicar la resistencia del ataque francés en la Puerta del Portillo, defendida por Agustina de Aragón.

Bibliografía:

  • Bastida de la Calle, M.D. El panorama: una manifestación artística marginal del siglo XIX. Revista Espacio, Tiempo y Forma. Series I-VII. Historia del Arte. 2001. Facultad de Geografía e Historia. UNED. Pp. 205-217.
  • Hernández Guardiola, L. Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). exp. Diputació d’Alacant. Febrer-Juny 2005. Alacant.
  • Segura Martí, J.M y Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930.  Alcoy, 2013. Pág. 42
  • Tomás Gil, J. El Panorama de los Sitios de Zaragoza. Una obra magna de Fernando Cabrera y Francisco Gisbert. Periódico El Nostre Ciutat. Sábado 14 de septiembre de 2014. p. 34

Exposiciones:

  • Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). exp. Diputación de Alicante . Febrero-Junio 2005. Alicante.
  • Exposición «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre, Alcoy, 2013.

Texto: Lucia Romero Segura

[:]

  1893  /  Art  /  Last Updated febrero 22, 2017 by Lucia Romero Segura  /  Tags: , , , , , , , , , ,