Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  [:ca]Divina pastora[:es]Divina Pastora[:]

[:ca]Divina pastora[:es]Divina Pastora[:]

[:ca]Divina Pastora

Sala Francés, Emili

Oli sobre taula

26 x 18 cm

Finals segle XIX

Emili Sala Francés (Alcoi, 1850 – Madrid, 1910). Pintor i il·lustrador. Considerat com un pintor “impressionista”, va aportar a aquest nou estil de pintar a plein air examinant el color i la llum per descobrir els seus secrets.

Va estudiar a València i quan va acabar els estudis, va marxar a Madrid el 1871. Aquest mateix any guanyarà una segona medalla a l’Exposició Nacional amb Presó del príncep de Viana, i anys després, en 1878, guanyarà la medalla d’or amb Guillem de Vinatea, obra adquirida per l’Estat i destinada al Museu del Prado.

El pintor començarà a pintar retrats i obres costumistes que faran que en 1881 torne a guanyar una altra medalla d’or a l’Exposició Nacional amb l’obra Novus Ortus, destinada al Palau de Anglada.

Després d’exposar a Barcelona i València, guanyarà en 1885 una beca a Roma per a ampliar estudis a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts.

Allí farà amistat amb Pradilla, Moreno Carbonero i Joaquín Sorolla, la qual cosa significarà un canvi radical en la seua carrera plàstica. A Roma iniciarà l’obra Expulsió dels jueus.

Però Sala sap que les avantguardes son els moviments que estàn donant-se en aquest moment a París; l’impressionisme de Monet, Sisley, Morisot, Manet, Pisarro, Cézanne, Renoir, Degas…

Pel març de 1887 marxarà de Roma i s’establirà a París, on començarà l’obra L’expulsió dels jueus, que presenta a l’Exposició Universal de 1889, sense que el missatge de l’obra arribara als parisencs. El 1890 la mostrarà a l’Exposició Nacional i aquí sí que aconseguirà el reconeixement d’aquest quadre d’història que a França no havien arribat a apreciar.

Emili Sala va realitzar molts retrats de molts personatges influents i importants del seu moment: el doctor Guisasola, Muñoz Degrain, Jacinto Octavio Picón, el rei Alfons XIII i un altre per a la Princesa Eulalia.

Quan torna de França, en 1896, s’estableix de nou a Madrid i inicia la seua etapa com a il·lustrador de la portada i les pàgines interiors de la revista il·lustrada Blanco y Negro. Aquestes il·lustracions estaran marcades per un clar estil art nouveau, fet que demostra com aquest artista es troba absolutament atent a les noves avantguardes que van donant-se en cada època.

El 1906 publica l’obra La gramática del color, que esdevindrà el llibre de referència per als estudiants de les Escoles de Belles Arts i en les dels Oficis Artístics. Així Sala, a més d’artista, és un teòric de l’art, estudia i desgrana els secrets del color i la llum. En aquest punt a Sala tan sols li falta la càtedra, i en 1907 amb cinquanta-set anys aconsegueix una càtedra que es crea per a ell amb la denominació de «Teoria, estètica del color i procediment pictòric, a l’Escola Superior de Belles Arts de Madrid.

Emili Sala serà el mestre d’altres artistes alcoians com Antoni Santonja Cantó (1870 – 1940), Adolf Durà Abad (1875 – 1936), Edmund Jordà Pascual (1877 – 1954) i Josep Mataix Monllor (1882 – 1952).

Emili Sala Francés morirà el 14 d’abril de 1910 a causa d’un atac de cor.

L’obra que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi representa un meravellòs retrat d’una xiqueta que representa la figura de la Divina Pastora. Es tracta d’una representació de la Mare de Déu com a pastora de les ànimes, que es va difondre en el segle XVII als territoris d’Espanya i Amèrica.

En la nostra obra es representa una xiqueta amb barret de palla i vestida a la moda de finals del segle XIX. Du un bastó de pastor i l’acompanya una ovelleta. La nena, de cabells daurats, sosté amb el davantal del vestit unes flors arreplegades en el camp que s’entreveu darrere. Amb la mà dreta protegeix l’ovella que té darrere seu, i d’això es dedueix una lectura de protecció de les ànimes.

L’obra presenta una pinzellada molt solta i amb una presència molt important de la llum. Es tracta d’una obra plenament impressionista, on mescla la tècnica que alguns estudiosos han considerat com a luminisme, de la qual va ser precursor.

Bibliografia:

Exposicions:

  • Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.

Text: Lucia Romero Segura[:es]Divina Pastora

Sala Francés, Emilio

Óleo sobre tabla

26 x 18 cm

Finales siglo XIX

Emilio Sala Francés (Alcoy, 1850 – Madrid, 1910). Pintor y ilustrador. Considerado como «pintor impresionista», aportó, a este nuevo estilo de pintar al plein air, un estudio examinando el color y la luz para descubrir todos sus secretos.

Estudió en Valencia y cuando terminó sus estudios, se marchó a Madrid en 1871. Ese mismo año ganará una segunda medalla en la Exposición Nacional con la obra Prisión del Príncipe de Viana, y años más tarde, en 1878 ganará la medalla de oro con  Guillem de Vitanea. Obra adquirida por el Estado con destino el Museo del Prado.

El pintor comenzará a pintar retratos y obras costumbristas que harán que en 1881 vuelva a ganar otra medalla de oro en la Exposición Nacional con la obra Novus Ortus, destinado a la decoración del Palacio de Anglada.

Después de exponer en Barcelona y Valencia, ganará una beca en 1885 para ampliar sus estudios en la Academia de Bellas Artes de Roma. Allí trabará amistad con Pradilla, Moreno, Carbonero y Joaquín Sorolla, hecho que significará un cambio radical en su carrera plástica. En Roma iniciará la obra Expulsión de los judíos.

Pero Sala conoce las vanguardias que se están dando en estos momentos en París; el impresionismo de Monet, Sisley, Morisot, Manet, Pisarro, Cézanne, Renoir, Degas, …

En marzo de 1887 se marchará de Roma y se establecerá en París. Presentará en la Exposición Universal de 1889, La expulsión de los judíos, sin que el mensaje de la obra llegue a los parisinos. En 1890 mostrará la obra en la Exposición Nacional, y aquí sí que conseguirá el reconocimiento de este cuadro de historia que en Francia no habían llegado a apreciar.

Emilio Sala realizó retratos a muchos personajes influyentes e importantes de su momento, el doctor Guisasola, Muñoz Degrain, Jacinto octavio Picón, el rey Alfonso XIII y otro para la Princesa Eulalia.

Cuando vuelve de Francia, en 1896, se establece de nuevo en Madrid y inicia su etapa como ilustrador de la portada y de las páginas interiores de la revista ilustrada Blanco y Negro. Estas ilustraciones estarán marcadas por un claro estilo Art Nouveau, lo que demuestra como este artista se encuentra muy atento a las nuevas vanguardias que van surgiendo a cada época.

En 1906 publica la obra La gramática del color, que se volverá un manual de referencia para los estudiantes de las Escuelas de Bellas Artes y en las de los Oficios Artísticos. Así Sala, además de artista és un teórico del arte, que estudia y desgrana los secretos del color y de la luz. Llegados a este punto, a Emilio Sala tan solo le queda conseguir la Cátedra, y en 1907 con cincuenta y siete años consigue una Cátedra que se crea para él bajo el título de Teoría del color y procedimiento pictórico en la Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid.

Emilio Sala será el maestro de otros artistas alcoyanos como Antonio Santonja Cantó (1870 – 1940), Adolfo Durá Abad (1875 – 1936), Edmundo Jordá Pascual (1877 – 1954) y José Mataix Monllor (1882 – 1952).

Emilio Sala Francés morirá el 14 de abril de 1910 a causa de una angina de pecho.

La obra que pertenece a la Col·lecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy representa un maravilloso retrato de una niña evocando la figura de la Divina Pastora. Se trata de una representación de la Virgen como pastora de las almas, que fue muy difundida en el siglo XVII en los territorios de España y América.

En  nuestra obra se representa a una niña con un gorro de paja y vestida a la moda de finales del siglo XIX. Lleva un bastón de pastor y la acompaña una ovejita. La niña, de cabellos dorados, sostiene con el delantal del vestido unas flores que ha recogido del campo que se aprecia por detrás. Con la mano derecha protege a la oveja que tiene detrás suyo y de la que se deduce una lectura de protección de las almas.

La obra presenta una pincelada muy suelta y con una presencia muy importante de la luz, se trata de una obra plenamente impresionista, donde mezcla la técnica que algunos estudiosos han considerado de la cual fue precursor, el luminismo.

Bibliografía:

Exposiciones:

  • Exposición «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centro Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013.

Texto: Lucia Romero Segura

[:]

  1895  /  Art  /  Last Updated febrero 1, 2017 by artalcoi  /  Tags: , , , , , , ,