Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Font. Fuente

Font. Fuente

Font

Cabrera Cantó, Ferran

Oli sobre llenç

Finals s. XIX

92 x 52 cm

La procedència d’aquesta obra va ser a través d’una donació anònima.

Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià, que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de Sant Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la “Casa de la Bolla”. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver contret matrimoni. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que a un paisatge o a l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de la captació de la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

L’obra Font, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, ens representa un paisatge amb el tema principal d’una font de la qual brolla aigua, amb una gran qualitat cromàtica, i amb una esplèndida factura l’artista representa el paisatge de forma realista i molt naturalista. Tractant el tema au plein air, però sense arribar a la rapidesa dels pinzells impressionistes, Cabrera es fixa en la nostra serra per a estudiar els canvis cromàtics i la incidència de la llum sobre el paisatge. Així, doncs, aquesta obra cal situar-la després de la seua fase formativa, però abans del seu desenvolupament luminista, ja que hi ha una clara diversitat entre aquesta obra i, per exemple, la titulada ¿Necesita usted modelo?, que hi ha al Mubag d’Alacant.

S’ha de notar que a la part superior de l’obra queda palés un canvi cromàtic que marca un afegit posterior, i que pertany a una altra mà  diferent de la que va realitzar inicialment l’obra, ja que, el tractament del tronc d’aquesta part no mostra les mateixes característiques que el tema central.

Bibliografia:

  • Segura Martí, J.M i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930.  Alcoi, 2013. Pàg. 42
  • Fernando Cabrerahttp://www.mubag.com/cabrera-canto-fernando/ (consultado en noviembre de 2016).
  • Antequera Lucas, J.L. Artículo: «Un hombre insignificante». El nostre ciutat. 4 de octubre 2016.

Exposicions:

  • Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Alcoi. 2013.

Text: Lucia Romero Segura


Fuente

Cabrera Cantó, Fernando

Óleo sobre lienzo

Finales s. XIX

92 x 52 cm

La procedencia de esta obra fue a través de una donación anónima.

Fernando Cabrera Cantó (Alcoy 1866 – 1937), pintor alcoyano que se formó en la Academia de San Carlos de Valencia para continuar en la de San Fernando en Madrid y acabar sus estudios con un pensionado de la Diputación de Alicante con destino Roma.

Después de tres años en Roma, volverá a Alcoy y dará clases en la Escuela Industrial y en la «Casa de la Bolla». Se casará con Milagros Gisbert, hija de su protector, pero morirá al año de haber contraído matrimonio. Se volverá a casar con su cuñada Elivira Brutinel, también viuda.

Instalará su taller en la Casa del Pavo, en la calle San Nicolás, y se convertirá en el epicentro político, cultural e intelectual de la ciudad. Sin necesidades económicas, se dedica al arte plenamente sin imposiciones externas.

La obra de Cabrera experimentará diferentes fases, tanto estéticas como temáticas que se han de tener en cuenta para poder comprender su carrera. No és el mismo tratamiento el que realiza a la obra Mors in Vita, que un paisaje de la sierra de Mariola o una escena como la que presenta en la obra titulada Al Abismo.

Tal y como explica el Mubag, la obra de Cabrera muestra diferentes etapas, una será la que realice después de su viaje a Italia donde creará obras de historia o de argumento, y posteriormente se dirige hacia temáticas de carácter costumbrista valenciano con una factura variante del luminismo sorollesco. A partir del descubrimiento de su propio entorno natural, pintará paisajes de la Serra de Mariola, con la voluntad de captar la luz y de reflejar la atmósfera de nuestra tierra. También realizará obras religiosas para decorar las iglesias de Santa María, San Jorge y San Mauro y San Francisco. Como se puede apreciar, Fernando Cabrera Cantó es un artista al cual le gusta la investigación y la exploración de nuevos temas y argumentos, además de conseguir una evolución de su factura que se transmite en sus pinceladas.

La obra Fuente, que pertenece a la Col·lecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy, representa un paisaje con el tema principal de una fuente rodeada de vegetación y de la cual brota el agua de la montaña. Con una gran calidad cromática y una espléndida factura, el artista representa el paisaje de forma muy naturalista. Nos llama la atención las zarzas, los troncos y el dinamismo del agua de la fuente, que nos trasladan a este paisaje que podría estar perfectamente en cualquier rincón de nuestra sierra.

A modo de conclusión esta obra hay que situarla después de su fase formativa pero antes de su desarrollo lumínico y de pincelada rápida, ya que se puede observar una clara diferencia entre esta esta obra y la que muestra el Mubag, ¿Necesita usted modelo?

Resaltar que en la parte superior de la obra queda patente un cambio cromático que remarca un añadido posterior, y que pertenece a otra mano diferente. Observando el tratamiento que Cabrera otorga a los árboles, en el añadido no se aprecian las mismas características.

Bibliografía:

  • Segura Martí, J.M yb Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930.  Alcoy, 2013. Pág. 42
  • Fernando Cabrera. http://www.mubag.com/cabrera-canto-fernando/ (consultado en noviembre de 2016).
  • Antequera Lucas, J.L. Artículo: «Un hombre insignificante». El Nostre Ciutat. 4 de octubre 2016.

Exposiciones:

Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Alcoy. 2013

Texto: Lucia Romero Segura

  1895  /  Art  /  Last Updated abril 19, 2020 by Lucia Romero Segura  /  Tags: , , , , , , , ,