Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  El Testament d’Isabel la Católica. El Testamento de Isabel la Católica

El Testament d’Isabel la Católica. El Testamento de Isabel la Católica

Testament d’Isabel la Catòlica

Durà Abad, Adolf

Oli sobre llenç

134 x 195 cm

1897

Adolf Durà Abad (Alcoi 1875 – Madrid 1945) va ser un pintor alcoià d’entre segles, deixeble de Ferran Cabrera a Alcoi. Va ser pensionat per l’Ajuntament d’Alcoi entre els anys 1894 i 1897 per a ampliar els seus estudis artístics a Madrid, a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Allí coincidirà amb Emili Sala i Joaquim Sorolla, que també l’acolliran per a ampliar la seua formació. Durant aquests tres anys en què es troba formant-se a Madrid, Durà enviarà a l’Ajuntament tres obres: una és L’expulsió dels jueus, El testament d’Isabel la Católica i La visita del senyor rector. Se li acabaran els diners de la pensió de l’Ajuntament d’Alcoi i l’acollirà Sorolla amb el qual estarà durant un any, i on aprendrà a captar la llum i a plasmar-la sobre el llenç amb les pinzellades característiques del luminisme propi de Sorolla.

Emili Sala l’introduirà en el món de la premsa gràfica dins la revista Blanco y Negro, per a la qual va realitzar portades i vinyetes. Més endavant treballarà a la revista La Lidia, considerada la revista taurina més important nacional de finals del segle XIX. També treballarà a la revista Cosmópolis amb unes il·lustracions típicament art nouveau, on s’especialitzarà en el gravat, el fotogravat i la il·lustració gràfica.

Treballarà entre els anys 1894 i 1933 com a director de la revista Nuevo Mundo, que abandonarà per a fundar la seua pròpia revista taurina, El Lince.

Serà el promotor, després de la Segona República, de l’organització d’una exposició en honor de Ferran Cabrera, i on exposarà Cabrera i els seus deixebles.

L’obra, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, és una meravellosa còpia de l’obra Doña Isabel la Católica dictando su testamento, d’Eduardo Rosales, que va obtenir la primera medalla en l’Exposició Nacional de 1864. Adolf Durà va realitzar una còpia d’aquesta obra i la va donar a l’Ajuntament com a agraïment per l’ajuda rebuda en la seua formació.

En l’escena es pot veure l’habitació de la reina al castell de la Mota, on es troba ja moribunda, i es presenta estesa al llit, cobert amb un doser i amb el coronament de l’escut d’armes de Castella. Es troba sobre dos grans coixins i amb el seu tocat característic que va subjecte al pit per un fermall amb la Creu de Santiago. Amb un gest de la mà, va ordenant la seua última voluntat, que dicta a l’escrivà Gaspar de Cricio, assegut al seu pupitre, al costat del llit. A l’esquerra es troba el rei Ferran assegut amb una clara indicació d’abatiment, una mirada perduda i el pensament absort, abandonat el seu pes sobre la cadira de braços i recolzant els peus sobre un coixí de vellut. De peu, al seu costat, es troba Donya Joana amb les mans encreuades. Al costat dret de la composició apareix el Cardenal Cisneros, amb la vestimenta adequada al seu grau en l’Església, entre altres nobles. A l’ombra, al fons de la composició, trobem els marquesos de Moya, fidels a la reina.

Bibliografia i web:

Text: Lucia Romero Segura.


El Testamento de Isabel la Católica

Durá Abad, Adolfo

Óleo sobre lienzo

134 x 195 cm

1897

Adolfo Durá Abad (Alcoy 1875 – Madrid 1945) pintor alcoyano de «entresiglos», discípulo de Fernando Cabrera en Alcoy, fue pensionado por el Ayuntamiento de Alcoy entre los años 1894 y 1897, para ampliar sus estudios artísticos en Madrid, en la Academia de Bellas Artes de San Fernando. Allí coincidirá  con Emilio Sala y Joaquín Sorolla, que también lo acogerán para ampliar su formación. Durante estos tres años en que se encuentra formándose en Madrid, Durá remitirá al Ayuntamiento tres obras: La Expulsión de los judíos, El Testamento de Isabel la Católica y La visita del señor cura. Se le terminará el dinero del pensionado del Ayuntamiento de Alcoy y lo acogerá Sorolla, con el que estará durante un año, y con el que aprenderá a captar la luz y a plasmarla sobre el lienzo con las pinceladas características del luminismo sorollesco.

Emilio Sala lo introducirá en el mundo de la prensa gráfica, dentro de la revista «Blanco y Negro», realizando portadas y viñetas. Más adelante trabajará en la revista «La Lidia», considerada la revista taurina más importante a nivel nacional de finales del siglo XIX. También trabajará en la revista gráfica «Cosmópolis» con unas ilustraciones típicamente Art Nouveau, donde se especializará en el grabado, el fotograbado, y la ilustración gráfica.

Trabajará entre los años 1894 – 1933 como director de la revista Nuevo Mundo que abandonará para fundar su propia revista gráfica taurina, «El Lince».

Será el promotor, después de la Segunda República, de la creación de una exposición en honor a Fernando Cabrera, y donde expondrá Cabrera junto a todos sus discípulos.

La obra que pertenece a la Colección de Arte del Ayuntamiento de Alcoy es una maravillosa copia de la obra Doña Isabel la Católica dictando su testamento, de Eduardo Rosales, que consiguió la primera medalla en la Exposición Nacional de 1864. Adolfo Durá realizó una copia de esta obra y se la donó al Ayuntamiento como agradecimiento por la ayuda recibida para su formación.

En la escena se puede ver la habitación de la reina Isabel, en el castillo de la Mota, donde se encuentra ya moribunda, y se presenta tendida sobre la cama, cubierta por un dosel rematado con el escudo de Castilla. Se encuentra sobre dos grandes cojines y con su tocado característico recogido sobre el pecho por un broche con la Cruz de Santiago. Con un leve gesto de la mano, va ordenando su ultima voluntad, que dicta al escribano Gaspar de Cricio, sentado en su pupitre, al lado de la cama. A la izquierda se encuentra el rey Fernando sentado con una clara indicación de abatimiento, una mirada perdida y el pensamiento absorto, abandonado su peso sobre el sillón y apoyando sus pies sobre un cojín de terciopelo. De pie, a su lado se encuentra Doña Juana con las manos cruzadas. A la derecha de la composición aparece el Cardenal Cisneros, con su vestimenta adecuada a su grado en la Iglesia, entre otros nobles. En la sombra, al fondo de la composición encontramos a los marqueses de Moya, fieles a la reina.

Bibliografía y Web:

Texto: Lucia Romero Segura.

  1897  /  Art  /  Last Updated abril 19, 2020 by Lucia Romero Segura  /  Tags: , , , , , , , , , ,