Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  [:ca]L’expulsió dels jueus[:es]La expulsión de los judíos[:]

[:ca]L’expulsió dels jueus[:es]La expulsión de los judíos[:]

[:ca]L’expulsió dels jueus

Durà Abad, Adolf

Oli sobre llenç

198 x 178 cm

1897

Adolf Durà Abad (Alcoi 1875 – Madrid 1945) va ser un pintor alcoià d’entre segles, deixeble de Ferran Cabrera a Alcoi. Va ser pensionat per l’Ajuntament d’Alcoi entre els anys 1894 i 1897 per a ampliar els seus estudis artístics a Madrid, a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Allí coincidirà amb Emili Sala i Joaquim Sorolla, que també l’acolliran per a ampliar la seua formació. Durant aquests tres anys en què es troba formant-se a Madrid, Durà enviarà a l’Ajuntament tres obres: una és L’expulsió dels jueus, El testament d’Isabel II i La visita del senyor rector. Se li acabaran els diners de la pensió de l’Ajuntament d’Alcoi i l’acollirà Sorolla amb el qual estarà durant un any, i on aprendrà a captar la llum i a plasmar-la sobre el llenç amb les pinzellades característiques del luminisme propi de Sorolla.

Emili Sala l’introduirà en el món de la premsa gràfica dins la revista Blanco y Negro, per a la qual va realitzar portades i vinyetes. Més endavant treballarà a la revista La Lidia, considerada la revista taurina més important nacional de finals del segle XIX. També treballarà a la revista Cosmópolis amb unes il·lustracions típicament art nouveau, on s’especialitzarà en el gravat, el fotogravat i la il·lustració gràfica.

Treballarà entre els anys 1894 i 1933 com a director de la revista Nuevo Mundo, que abandonarà per a fundar la seua pròpia revista taurina, El Lince.

Serà el promotor, després de la Segona República, de l’organització d’una exposició en honor de Ferran Cabrera, i on exposarà Cabrera i els seus deixebles.

Aquesta obra, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, es tracta d’una còpia que Adolf Durà farà de l’obra d’Emili Sala de 1899, que es conserva al Museu del Prado. Emili Sala va obtenir un guardó a París a l’Exposició Universal del 1889 per aquesta pintura.

L’obra de Sala va representar una revolució dins la pintura d’història, que a París estava en els seus últims moments, i on va demostrar una novetat dins la interpretació d’escenes i passatges de la vida dels Reis Catòlics. L’escena que es representa és el moment en què els Reis Catòlics creen l’Edicte d’Expulsió, publicat el 31 de març de 1492, pel qual tots els jueus residents a Espanya havien d’abandonar la península en el termini de tres mesos, excepte els batejats en el cristianisme que rebutjaren de fet la seua antiga fe. S’hi representa els reis asseguts sota un gran dosser on es llig «TANTO MONTA» entre tres grans jous impossibles de separar, igual que les corones de Castella i Aragó.

Hi apareix en primer terme la figura de l’ambaixador jueu, que sembla un condemnat a mort, en comptes de semblar que assisteix a una audiència reial. La figura exagerada de Torquemada realitza un greu discurs pel qual el rei Ferran reacciona amb gran sorpresa, fet que contrasta amb la figura impassible de la reina, que demostra una gran fortalesa, amb la mirada baixa i una serena actitud.

Les novetats que introdueix Sala dins aquesta obra d’història són: la representació en un format vertical, la concepció espacial on plasma un primer pla obert, la riquesa de les vestidures i de l’ornamentació, fruit de la seua formació francesa, que alhora es correspon amb la reacció de la cort a l’obra, molt afrancesada.

La còpia d’Adolf Durà, que envia a l’Ajuntament com a treball per la seua pensió, tractarà d’arribar a la tècnica del mestre alcoià, tot i que no té el mateix nivell d’execució. Per ser una obra de formació, denota una clara preocupació per establir correctament tots els elements.

Bibliografia i web:

  • Espí Valdés, A. La Colección de Cuadros del Excmo. Ayuntamiento. Boletín Informativo Municipal del Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. nº 4. (1964).
  • Museo del Prado: Expulsión de los judíos de España. https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/expulsion-de-los-judios-de-espaa-ao-de-1492/e93c1cd5-11c0-4e4e-8a8e-876849dac09c (consulta desembre de 2016)
  • Segura Martí, J. M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Pàg. 47

Text: Lucia Romero Segura[:es]La expulsión de los judíos

Durá Abad, Adolfo

Óleo sobre lienzo

198 x 178 cm

1897

Adolfo Durá Abad (Alcoy 1875 – Madrid 1945) pintor alcoyano de «entresiglos», discípulo de Fernando Cabrera en Alcoy, fue pensionado por el Ayuntamiento de Alcoy entre los años 1894 y 1897, para ampliar sus estudios artísticos en Madrid, en la Academia de Bellas Artes de San Fernando. Allí coincidirá  con Emilio Sala y Joaquín Sorolla, que también lo acogerán para ampliar su formación. Durante estos tres años en que se encuentra formándose en Madrid, Durá remitirá al Ayuntamiento tres obras: La Expulsión de los judíos, El Testamento de Isabel la Católica y La visita del señor cura. Se le terminará el dinero del pensionado del Ayuntamiento de Alcoy y lo acogerá Sorolla, con el que estará durante un año, y con el que aprenderá a captar la luz y a plasmarla sobre el lienzo con las pinceladas características del luminismo sorollesco.

Emilio Sala lo introducirá en el mundo de la prensa gráfica, dentro de la revista «Blanco y Negro», realizando portadas y niñetas. Más adelante trabajará en la revista «La Lidia», considerada la revista taurina más importante a nivel nacional de finales del siglo XIX. También trabajará en la revista gráfica «Cosmópolis» con unas ilustraciones típicamente Art Nouveau, donde se especializará en el grabado, el fotograbado, y la ilustración gráfica.

Trabajará entre los años 1894 – 1933 como director de la revista Nuevo Mundo que abandonará para fundar su propia revista gráfica taurina, «El Lince».

Será el promotor, después de la Segunda República, de la creación de una exposición en honor a Fernando Cabrera, y donde expondrá Cabrera junto a todos sus discípulos.

Esta obra que pertenece a la Colección de arte del Ayuntamiento de Alcoy, se trata de una copia de Adolfo Durá sobre la obra de Emilio Sala del 1889, que se conserva en el Museo del Prado. Emilio Sala obtuvo un galardón en París en la Exposición Universal del 1889 por esta pintura.

La obra de Sala supuso una revolución dentro de la pintura de historia, que en París estaba en sus últimos momentos, y donde demostró una novedad en la interpretación de escenas y pasajes de la vida de los Reyes Católicos.

La escena que nos representa es el momento en que los Reyes Católicos crean el Edicto de Expulsión el 31 de marzo de 1492, donde todos los judíos residentes en España tenían que abandonar la península en el término de tres meses, excepto los bautizados en el cristianismo que tenían que rechazar de hecho su antigua fe.
Se representa a los reyes sentados bajo un gran dosel donde se puede leer «TANTO MONTA» entre tres yugos impossibles de separar, al igual que las coronas de Castillla i Aragón.

Se establece en primer término la figura del Embajador judío, que parece un reo a muerte, en vez de asistir a una audiencia real. La figura exagerada de Torquemada realiza un grava discurso donde el rey Fernando reacciona con gran sorpresa, hecho que contrasta con la figura impassible de la reina, que demuestra su gran fortaleza, con la mirada baja y una serena actitud.

Las novedades que introduce Sala dentro de esta obra de historia son; la representación en un formato vertical, la concepción espacial donde plasma un primer plano abierto, la riqueza de las vestiduras y de la ornamentación, fruto de su formación francesa, que a su vez se corresponde con la reacción que muestra la corte en la obra, muy afrancesada.
La copia de Adolfo Durá, y que remite al Ayuntamiento como trabajo por su pensionado, tratará de llegar a la técnica del maestro alcoyano, aunque no se encuentra en el mismo nivel de ejecución, por ser una obra de formación denota una clara preocupación por establecer correctamente todos los elementos.

Bibliografia y Web:

Texto: Lucia Romero Segura

[:]