Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Mors in vita

Mors in vita

Mors in vita

Cabrera Cantó, Fernando

Oli sobre llenç

203 x 276 cm.

1900 ca.

Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de Sant Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la “Casa de la Bolla”. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver contret matrimoni. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o a l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de la captació de la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

Com es pot apreciar, Fernando Cabrera Cantó és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet en les pinzellades.

L’obra Mors in vita, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, es tracta d’una segona versió, ja que la primera va ser presentada en 1899 a l’Exposició Nacional. En no obtenir cap guardó, Ferran Cabrera la va tornar a presentar a França a l’Exposició Universal, dins el pavelló espanyol. En aquesta ocasió sí que va ser guardonat, però més que pel tema en si, per la perfecta execució tècnica. Segurament aquesta obra es va quedar en mans del govern francés i Ferran Cabrera en va fer una segona versió més amable.

El tema és una reinterpretació de l’obra …y tenía corazón, d’Enrique Simonet. La composició i els elements de l’escena estan presos d’aquesta obra.

Mors in vita mostra el jove cos d’una dona sobre un llit de marbre de la sala d’autòpsies de l’Hospital Civil d’Oliver. Al fons, dos funcionaris carreguen un altre cos amortallat. L’escena es troba il·luminada per un gran focus de llum, la gran finestra que mostra una esplèndida primavera fora de la sala.

Cabrera amb aquesta obra ens proporciona el tema de la mort i la vida, de la joventut truncada, de la llum i l’ombra, una obra meravellosa que deixa sense alè l’observador.

Bibliografia:

Exposicions:

  • Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930″. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.
  • Exposició La imagen de la mujer en el arte valenciano moderno (1880-1930). Construyendo géneros. València. 2016.

Text: Lucia Romero Segura[:es]Mors in vita

Cabrera Cantó, Fernando

Óleo sobre lienzo

203 x 276 cm.

1900 ca.

Fernando Cabrera Cantó (Alcoy 1866 – 1937), pintor alcoyano, que se formó en la Academia de San Carlos de Valencia para continuar en la de San Fernando en Madrid y acabar sus estudios con un pensionado de la Diputación  de Alicante con destino Roma.

Después de tres años en Roma, volverá a Alcoy y dará clases en la Escuela Industrial y en la «Casa de la Bolla». Se casará con Milagros Gisbert, hija de su protector, pero morirá al año de haber contraído matrimonio. Se volverá a casar con su cuñada Elivira Brutinel, también viuda.

Instalará su taller en la Casa del Pavo, en la calle San Nicolás, y se convertirá en el epicentro político, cultural e intelectual de la ciudad. Sin necesidades económicas, se dedica al arte plenamente sin imposiciones externas.

La obra de Cabrera experimentará diferentes fases, tanto estéticas como temáticas que se han de tener en cuenta para poder comprender su carrera. No és el mismo tratamiento el que realiza a la obra Mors in Vita, que un paisaje de la sierra de Mariola o una escena como la que presenta en la obra titulada Al Abismo.

Tal y como explica el Mubag, la obra de Cabrera muestra diferentes etapas, una será la que realice después de su viaje a Italia donde creará obras de historia o de argumento, y posteriormente se dirige hacia temáticas de carácter costumbrista valenciano con una factura variante del luminismo sorollesco. A partir del descubrimiento de su propio entorno natural, pintará paisajes de la Serra de Mariola, con la voluntad de captar la luz y de reflejar la atmósfera de nuestra tierra. También realizará obras religiosas para decorar las iglesias de Santa María, San Jorge y San Mauro y San Francisco. Como se puede apreciar, Fernando Cabrera Cantó es un artista al cual le gusta la investigación y la exploración de nuevos temas y argumentos, además de conseguir una evolución de su factura que se transmite en sus pinceladas.

La obra Mors in vita que pertenece a la Col·lecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy, se trata de una segunda versión, ya que la primera fue presentada en 1899 en la Exposición Nacional, y al no lograr ningún premio o distinción Fernando Cabrera la presentó en París, en la Exposición Universal de 1900, en el Pabellón español. En esta ocasión sí que logró un galardón pero más que por el tema por la perfecta ejecución. Seguramente esta obra quedó a manos del gobierno francés y Cabrera realizó una segunda versión posterior con características más amables.

El tema es una reinterpretación de la obra …y tenía corazón, de Enrique Simonet. La composición y los elementos de la escena están tomados de esta obra.

Mors in vita muestra el joven cuerpo de una mujer sobre un lecho de mármol de la sala de autopsias del Hospital de Oliver. Dispuestos en el fondo, dos funcionarios cargan otro cuerpo amortajado. La escena se encuentra iluminada por un gran foco lumínico, la gran ventana en la cual se muestra una espléndida primavera.

Cabrera en esta obra nos proporciona el tema de la muerte y la vida, de la juventud truncada y de la luz y las sombras. En definitiva una obra maravillosa que nos deja sin aliento.

Bibliografía:

Exposiciones:

  • Exposición «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centro Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013.
  • Exposición La imagen de la mujer en el arte valenciano moderno (1880-1930). Construyendo géneros. Valencia. 2016.

Texto: Lucia Romero Segura[:]

  1900  /  Art  /  Last Updated abril 15, 2020 by Lucia Romero Segura  /  Tags: , , , , , , , ,