Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  [:ca]Carrasques[:es]Carrascas[:]

[:ca]Carrasques[:es]Carrascas[:]

[:ca]Carrasques

Cabrera Cantó, Ferran

Oli sobre llenç

32 x 41,5 cm.

Principis del s.XX

Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià, que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de Sant Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la “Casa de la Bolla”. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver contret matrimoni. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o a l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de la captació de la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

Com es pot apreciar, Fernando Cabrera Cantó és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet a les pinzellades.

L’obra, que pertany a la Col·lecció de l’Ajuntament d’Alcoi, es tracta d’un paisatge típic de la Serra de Mariola. Posiciona els arbres al límit d’un bancal on sembla que aquests siguen els models de l’artista. Es pot apreciar la gran naturalitat de factura de l’obra, mostra amb la pinzellada que es tracta d’una obra realitzada a plein air, amb una captació de la llum única. Cabrera demostra en aquesta obra la tècnica precisa del luminisme amb les pinzellades ràpides.

Bibliografia:

  • Espí Valdés, Adrián. Centenario del pintor Fernando Cabrera Cantó. Sinfonia Cabrerista. Separata de “Archivo de Arte Valenciano”. València. 1966.
  • Espí Valdés, Adrián. Acercamiento al mundo plástico y humano de Cabrera Cantó. Eines. Revista interdisciplinar. Núm. 3 i 4. IES Pare Vitòria. Alcoi. 1984.
  • Hernández Guardiola, L. Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). Cat. Exp. Diputació d’Alacant. 2005.
  • Cabrera Cantó, Ferran.www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/cabrera-canto-fernando/d530cee6-0937-4f00-bf2a-dbd433af6af8
  • Cabrera Cantó, Ferran. www.mubag.com/cabrera-canto-fernando/
  • Segura Martí, J. M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013. Pàg. 45

Exposicions:

  • Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.

Text: Lucia Romero Segura[:es]Carrascas

Cabrera Cantó, Fernando

Óleo sobre lienzo

32 x 41,5 cm.

Principis del s.XX

 

Fernando Cabrera Cantó (Alcoy 1866 – 1937), pintor alcoyano, que se formó en la Academia de San Carlos de Valencia para continuar en la de San Fernando en Madrid y acabar su formación con un pensionado de la Diputación con destino Roma.

Después de tres años en Roma, volverá a Alcoy y dará clases en la Escuela Industrial y en la «Casa de la Bolla». Se casará con Milagros Gisbert, hija de su protector, pero morirá al año de haber contraído matrimonio. Se volverá a casar con su cuñada Elivira Brutinel, también viuda.

Instalará su taller en la Casa del Pavo, en la calle San Nicolás, y se convertirá en el epicentro político, cultural e intelectual de la ciudad. Sin necesidades económicas, se dedica al arte plenamente sin imposiciones externas.

La obra de Cabrera experimentará diferentes fases, tanto estéticas como temáticas que se han de tener en cuenta para poder comprender su carrera. No és el mismo tratamiento el que realiza a la obra Mors in Vita, que un paisaje de la sierra de Mariola o una escena como la que presenta en la obra titulada Al Abismo.

Tal y como explica el Mubag, la obra de Cabrera muestra diferentes etapas, una será la que realice después de su viaje a Italia donde creará obras de historia o de argumento, y posteriormente se dirige hacia temáticas de carácter costumbrista valenciano con una factura variante del luminismo sorollesco. A partir del descubrimiento de su propio entorno natural, pintará paisajes de la Serra de Mariola, con la voluntad de captar la luz y de reflejar la atmósfera de nuestra tierra. También realizará obras religiosas para decorar las iglesias de Santa María, San Jorge y San Mauro y San Francisco. Como se puede apreciar, Fernando Cabrera Cantó es un artista al cual le gusta la investigación y la exploración de nuevos temas y argumentos, además de conseguir una evolución de su factura que se transmite en sus pinceladas.

La obra que pertenece a la Col·lecció de Art del Ayuntamiento de Alcoy, se trata de un paisaje típico de la Sierra de Mariola. Posiciona los árboles en el límite de un bancal donde parece que éstos sean los modelos del artista. Se puede apreciar la gran naturalidad de factura de la obra, mostrando con la pincelada que se trata de una obra realizada a plein air, con una captación de luz única. Cabrera demuestra en esta obra la técnica certera del luminismo con las pinceladas rápidas.

Bibliografía:

  • Espí Valdés, Adrián. Centenario del pintor Fernando Cabrera Cantó. Sinfonia Cabrerista. Separata de “Archivo de Arte Valenciano”. València. 1966.
  • Espí Valdés, Adrián. Acercamiento al mundo plástico y humano de Cabrera Cantó. Eines. Revista interdisciplinar. Núm. 3 i 4. IES Pare Vitòria. Alcoy. 1984.
  • Hernández Guardiola, L. Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). Cat. Exp. Diputación de Alicante. 2005.
  • Cabrera Cantó, Ferran.www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/cabrera-canto-fernando/d530cee6-0937-4f00-bf2a-dbd433af6af8
  • Cabrera Cantó, Ferran. www.mubag.com/cabrera-canto-fernando/
  • Segura Martí, J. M. y Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Centro Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013. Pág. 45

Exposiciones:

  • Exposición «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.

Texto: Lucia Romero Segura[:]

  1903  /  Art  /  Last Updated marzo 10, 2017 by Lucia Romero Segura  /  Tags: , , , , , , , , ,