Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  [:ca]Retrat de senyora (Àngela Martinez Ferri)[:es]Retrato de señora (Ángela Martínez Ferri)[:]

[:ca]Retrat de senyora (Àngela Martinez Ferri)[:es]Retrato de señora (Ángela Martínez Ferri)[:]

[:ca]Retrat de senyora (Àngela Martínez Ferri)

Pericàs Ferrer, Lorenzo

Oli sobre llenç

85 x 45 cm.

1907 ca.

Llorenç Pericàs Ferrer (Alcoi,1863- Alacant,1912). Pintor alcoià. Pericàs va demostrar molt aviat que tenia aptituds per al dibuix i la pintura. El seu pare, que es va adonar de la predisposició del seu fill, el va dur a València a formar-se a l’Escola Superior de Sant Carles. Segons l’historiador Espí, considera que no va estudiar a Sant Carles sinó a l’Escola d’Arts i Oficis de València, ja que no s’han trobat els documents de matrícula i qualificacions.

Cap al 1885 apareix Llorenç Pericàs a Alacant a causa de l’epidèmia del còlera que assolava València i Alcoi. També va ser la data en què Llorenç Casanova estableix la seua acadèmia a Alacant. Se suposa que el fet de ser tots dos alcoians i artistes els va unir, i Pericàs va iniciar una estreta relació d’amistat amb Casanova.

Pericàs després d’entrar a l’Acadèmia de Casanova, va rebre una pensió d’estudis d’un mecenes particular per a formar-se a Madrid. Allí anirà al Museu del Prado a copiar els grans mestres, però sobretot tornarà fascinat per la pintura de Velázquez. Quan se li va acabar la pensió va tornar a Alacant.

En 1894, Casanova serà el jurat de l’Exposició de Belles Arts d’Alacant, que es va realitzar al Teatre Principal d’Alacant. Casanova aprofitarà per presentar en societat els alumnes de la seua acadèmia: Pericàs, Rafael Hernández, López Tomás i Vicente Bañuls.

Llorenç Pericás guanyarà una medalla de plata, guardó que també aconsegueix Heliodor Guillén. Aquesta medalla serà la que li done a Pericàs l’estatus de pintor, fent que les famílies més poderoses d’Alacant i, en general, el públic, el reclamen per a fer-li encàrrecs. Aquesta etapa està marcada per una gran quantitat de retrats, paisatges i quadres de costums i gènere.

En 1900, Llorenç Casanova morirà i Pericàs sentirà un profund dolor, ja que era el deixeble més proper del mestre. Serà ell qui prenga les directrius de l’Acadèmia de Llorenç Casanova i continuarà el seu treball.

En 1903, Pericàs contrau matrimoni amb Consuelo Gil Tévar, de Torrevella. D’aquesta unió naixeran: José, que demostrarà tenir unes grans aptituds per al dibuix i la pintura de forma innata. I Mercedes, que serà molt xicoteta quan falte Pericàs, i de la qual es té un retrat d’infant.

L’amic de Pericàs, Pérez Bueno, aconsella l’artista que envie les seues obres a les grans exposicions que se celebren a les ciutats més importants, per tal que la seua obra siga admirada i adquirida pel públic. Serà per aquest consell que Pericàs en 1900 envie una obra a Sant Petersburg. I, més endavant, participe en una única volta a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1912, any de la seua mort.

En 1903, el president del Casino d’Alacant i la junta decideixen que Pericàs i altres artistes alacantins realitzen la decoració interna del Casino. Acabarà les obres per l’abril del 1905, data en què el rei Alfons XIII fa una visita a Alacant i el requerirà perquè li faça un retrat. Aquest retrat durant un temps va estar penjat a l’Ajuntament d’Alacant, i se’n farà un altre per al consistori d’Alcoi.

Llorenç Pericás inicia a partir d’ara una etapa dolorosa, ja que a causa d’una paràlisi progressiva deixarà de pintar. Tot i la malaltia, com pot intenta pintar per tal de guanyar diners, però a causa dels dolors i del tremolor de les mans i els braços, Pericàs perd el control sobre el pinzell.

L’escriptor Gabriel Miró, amic del pintor, organitza una exposició homenatge – benèfica en honor de Llorenç Pericás, per tal d’ajudar-lo a eixir de la misèria en la qual es trobava ell i la seua família. La crida va sortir efecte i l’Ajuntament atorga una quantitat mensual al pintor, a més de rebre diverses donacions dels alacantins que van ajudar molt la família.

En 1912 presentarà una obra a l’Exposició Nacional de Belles Arts i hi serà guardonat, però poc podrà assaborir l’èxit, ja que morirà el 27 d’agost de 1912.

L’obra Retrat de senyora és en realitat el retrat uns anys més tard d’Àngela Martínez Ferri, retratada anteriorment, cap a 1899 a Alcoi, que l’Ajuntament d’Alcoi conserva i titula l’obra com a Retrat de xiqueta. En aquesta obra la jove Àngela, segons les fonts orals dels seus familiars actuals i les dates de la biografia de Pericàs, degué ser realitzat cap a 1907, quan la jove Àngela tenia 16 anys.

Se sap que a partir de 1905 a Pericàs se li declara una malaltia degenerativa, i que provoca que els últims dos anys de la seua vida ja no poguera pintar. Per tant, es considera que l’obra no pot anar més enllà de 1910.

Així, doncs, Pericás realitzarà un segon retrat de la jove Àngela, aquesta vegada de perfil, amb una actitud tranquil·la, fins i tot inclús podríem dir que tímida si s’ha de jutjar per les galtes rosades. Va vestida amb un vestit blanc i amb un ric mantell brodat que arreplega a l’altura del pit amb una rosa de tonalitats rosades. De nou es veu el símbol floral com a missatge, igual que es troba en l’anterior retrat que li fa en 1899; en aquest cas és el símbol del compromís amorós, per la qual cosa es pot deduir que la jove ja tenia pretendent. Els cabells els du arreplegats en un monyo decorat amb flors fresques que al·ludeixen a la seua joventut i la seua puresa.

En aquest retrat, Pericàs ha evolucionat, ja que demostra que la seua pinzellada s’ha tornat encara més solta i més madura. Ha aconseguit amb breus tocs donar els efectes desitjats sense aprofundir massa en els detalls. La qualitat del retrat ens arriba directament, ja que de la jove emana tranquil·litat i dolçor, palpables per a l’espectador.

Bibliografia:

  • Espí Valdés, A. Revista Instituto de Estudios Alicantinos. Excma. Diputación de Alicante. Nº12. II Época. Maig 1974. Alacant.
  • Segura Martí, J.M i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930.  Alcoi, 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013. Pàg. 57

Exposicions:

  • Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.

Text: Lucia Romero Segura

[:es]Retrato de señora (Ángela Martínez Ferri)

Pericás Ferrer, Lorenzo

Óleo sobre lienzo

85 x 45 cm.

1907 ca.

Lorenzo Pericás Ferrer (Alcoy, 1863 – Alicante, 1912). Pintor alcoyano. Pericás demostró muy pronto que tenia aptitudes para el dibujo y la pintura. Su padre, que se dio cuenta de la predisposición de su hijo, lo llevó a Valencia a formarse en la Escuela Superior de San Carlos. Según el historiador Espí, considera que no estudió en San Carlos sino en la Escuela de Artes y Oficios de Valencia, ya que no se han encontrado los documentos de matrícula y calificaciones.

Hacia 1885 aparece Lorenzo Pericás en Alicante a causa de una epidemia de cólera que arrasaba en Valencia y Alcoy. También en esa fecha fue cuando el artista Lorenzo Casanova establecerá en Alicante su Academia de arte. Se supone que el hecho de ser los dos pintores alcoyanos y artistas los unió, y Pericás inició una estrecha relación de amistad con el maestro Casanova.

Pericás después de entrar en la Academia de Casanova, recibió un pensionado de estudios de un mecenas particular, para formarse en Madrid. Allí irá al Museo del Prado para copiar a los grandes maestros, pero sobretodo volverá fascinado con la pintura de Velázquez. Al terminar el pensionado volvió a Alicante.

En 1894, Casanova será jurado en la Exposición de Bellas Artes de Alicante, que se realizó en el Teatro Principal de Alicante. Casanova aprovechará para presentar en sociedad los alumnos de su academia: Pericás, Rafael Hernández, López Tomás y Vicente Bañuls.

Lorenzo Pericás ganará una medalla de plata, galardón que también consigue Heliodoro Guillén. Esta medalla será la que le de a Pericás el estatus de pintor, hecho que hará que las familias más poderosas de Alicante y el público en general, lo reclamen para hacerle encargos. Esta etapa está marcada por una gran cantidad de retratos, paisajes y cuadros de costumbres y género.

En 1900, Lorenzo Casanova morirá y Pericás sentirá un profundo dolor, ya que era el discípulo más cercano al maestro. Será él quien tome las directrices de la Academia de Lorenzo Casanova y continúe su trabajo.

En 1903, Pericás contrae matrimonio con Consuelo Gil Tévar, de Torrevieja. De esta unión nacerán José, quien demostrará tener unas grande aptitudes para el dibujo y la pintura de forma innata. I Mercedes, que será muy pequeña cuando muera Pericás, y de la que se tiene un retrato de infancia.

En 1903, el Presidente del Casino de Alicante y la junta, deciden que Pericás y otros artistas alicantinos realicen la decoración interna del Casino. Acabará las obras en abril del 1905, fecha en que el rey Alfonso XIII realiza una visita a la ciudad y lo requerirá para que le realice un retrato. Este retrato estuvo durante un tiempo colgado en el Ayuntamiento de Alicante; realizará otro para el consistorio de Alcoy.

Lorenzo Pericás inicia a partir de ahí una etapa dolorosa, ya que a causa de una parálisis progresiva dejará de pintar con el tiempo. Intentando superar como puede la enfermedad, intenta pintar para poder ganar dinero, pero a causa de los dolores y del temblor de las manos y los brazos, Pericás acabará por perder el control del pincel.

El escritor Gabriel Miró, amigo del pintor, organiza una exposición homenaje-benéfica en honor a Lorenzo Pericás, con tal de ayudarle a salir de la miseria en la cual se encontraba él y su familia. El llamamiento surgió efecto y el Ayuntamiento otorga una cantidad mensual al pintor además de recibir diferentes donaciones de los alicantinos que ayudaron mucho a la familia.

En 1912, presentará una obra en la Exposición Nacional de Bellas Artes y será galardonado, pero por desgracia podrá saborear muy poco tal triunfo, ya que morirá el 27 de agosto de 1912.

La obra Retrato de señora, es en realidad el retrato unos años más tarde de Ángela Martínez Ferri, retratada anteriormente en 1899 en Alcoy, y que el Ayuntamiento de Alcoy conserva, y titula la obra como Retrato de niña. En esta obra la joven Ángela, según fuentes orales de sus familiares actuales y tomando como base las fechas de la biografía de Pericás, se debió realizar alrededor de 1907, cuando contaba unos 16 años. Se sabe que a partir de 1905, a Pericás se le declara una enfermedad degenerativa, y que en los últimos dos años de su vida no pudo pintar. Por lo tanto se considera que esta obra no puede ir más allá de 1910.

Pericás realizará un segundo retrato de la joven Ángela, esta vez de perfil, con una actitud tranquila, incluso podríamos decir que tímida a juzgar por las rosadas mejillas. Va ataviada con un traje blanco y una mantilla ricamente bordada que recoge a la altura del pecho con una rosa de tonalidades rosáceas. De nuevo el símbolo floral como mensaje se hace presente, al igual que se encuentra en el anterior retrato de 1899; en este caso el símbolo es el compromiso amoroso, por lo que podemos deducir que la joven ya tenía pretendiente. Los cabellos los lleva recogidos en un moño decorado con flores frescas que aluden a su juventud y su pureza.

En este retrato, Pericás ha evolucionado ya que demuestra que su pincelada se ha vuelto aún más suelta y más madura. Ha conseguido con breves toques dar los efectos deseados sin ahondar demasiado en los detalles. La calidad del retrato nos llega directamente, ya que la joven emana tranquilidad y dulzura palpable para el espectador.

Bibliografía:

  • Espí Valdés, A. Revista Instituto de Estudios Alicantinos. Excma. Diputación de Alicante. Nº12. II Época. Mayo 1974. Alicante.
  • Segura Martí, J.M y Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930.  Alcoy, 2013. Centro Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013. Pág. 57

Exposiciones:

  • Exposición «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centro Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013.

Texto: Lucia Romero Segura

[:]

  1907  /  Art  /  Last Updated octubre 23, 2018 by Lucia Romero Segura  /  Tags: , , , , , , ,