Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Vell nu. Viejo desnudo

Vell nu. Viejo desnudo

Cabrera Cantó, Fernando

Vell nu

1931

50 x 30 cm

Carbonet sobre paper

L’obra arriba a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi a través d’un llegat testamentari de Francisco Vicent Zaragoza.

Fernando Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de San Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la “Casa de la Bolla”. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver contret matrimoni. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o en l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de la captació de la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

Com es pot apreciar, Fernando Cabrera Cantó, és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet a les pinzellades.

Aquesta obra és un estudi de figura humana del natural, de mig cos. Si s’observa la imatge, es pot apreciar com es fa un estudi del braç, la posició de les mans i de l’expressivitat. A més a més, es realitza un treball d’incisió de la llum i de volumetries a través de les llums i les ombres. Cabrera aconsegueix mostrar un retrat meravellosament aconseguit. És evident que a aquestes altures de la seua carrera, no necessitava treballar la figura humana, com queda de manifest, però de vegades; però, fins i tot, els més famosos artistes comproven que la seua tècnica continua en estat impecable.

Des del meu particular punt de vista, aquest estudi copsa l’atenció de qui l’admira simplement pel personatge representat. És molt estrany veure el retrat nu d’un ancià; però, d’altra banda, comprenc que és un repte per a l’artista, ja que el cos presenta majors dificultats per a ser representades i això és, potser, el que buscava Cabrera.

Bibliografia

  • Espí Valdés, Adrián. «Acercamiento al mundo plástico y humano de Cabrera Cantó». Revista interdisciplinar. Núm. 3 i 4. IES Pare Vitòria. Alcoi. 1984.
  • Hernández Guardiola, L. Fernando Cabrera Cantó (1866-1937). Cat. Exp. Diputació d’Alacant. 2005.
  • Fernando Cabrera Cantó. http://www.mubag.com/cabrera-canto-fernando/ (Consulta realitzada on-line al desembre de 2016).
  • Museu del Prado. Cabrera Cantó Fernando. https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/cabrera-canto-fernando/d530cee6-0937-4f00-bf2a-dbd433af6af8 (Consulta realitzada on-line al desembre de 2016).
  • Segura Martí, J. M i Santamaría Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi. 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Pàg. 46.

Exposicions:

  • Exposició «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre. 2013.

Text: Lucia Romero Segura

Cabrera Cantó, Fernando

Viejo desnudo

1931

50 x 30 cm

Carboncillo sobre papel

La obra llega a la Col·lecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy a través de un legado testamentario de Francisco Vicent Zaragoza.

Fernando Cabrera Cantó (Alcoy 1866 – 1937), pintor alcoyano, que se formó en la Academia de San Carlos de Valencia para continuar en la de San Fernando en Madrid y acabar su formación con un pensionado de la Diputación con destino Roma.

Después de tres años en Roma, volverá a Alcoy y dará clases en la Escuela Industrial y en la «Casa de la Bolla». Se casará con Milagros Gisbert, hija de su protector, pero morirá al año de haber contraído matrimonio. Se volverá a casar con su cuñada Elivira Brutinel, también viuda.

Instalará su taller en la Casa del Pavo, en la calle San Nicolás, y se convertirá en el epicentro político, cultural e intelectual de la ciudad. Sin necesidades económicas, se dedica al arte plenamente sin imposiciones externas.

La obra de Cabrera experimentará diferentes fases, tanto estéticas como temáticas que se han de tener en cuenta para poder comprender su carrera. No és el mismo tratamiento el que realiza a la obra Mors in Vita, que un paisaje de la sierra de Mariola o una escena como la que presenta en la obra titulada Al Abismo.

Tal y como explica el Mubag, la obra de Cabrera muestra diferentes etapas, una será la que realice después de su viaje a Italia donde creará obras de historia o de argumento, y posteriormente se dirige hacia temáticas de carácter costumbrista valenciano con una factura variante del luminismo sorollesco. A partir del descubrimiento de su propio entorno natural, pintará paisajes de la Serra de Mariola, con la voluntad de captar la luz y de reflejar la atmósfera de nuestra tierra. También realizará obras religiosas para decorar las iglesias de Santa María, San Jorge y San Mauro y San Francisco. Como se puede apreciar, Fernando Cabrera Cantó es un artista al cual le gusta la investigación y la exploración de nuevos temas y argumentos, además de conseguir una evolución de su factura que se transmite en sus pinceladas.

Esta obra presenta un estudio de figura humana del natural, de medio cuerpo. Si se observa la imagen se puede apreciar como se realiza un estudio del brazo, la posición de las manos y de la expresividad del rostro. Además realiza un trabajo de incisión de la luz y de volumetrias a mediante luces y sombras. Cabrera consigue mostrar un retrato maravillosamente realizado. Es evidente que a a estas alturas de su carrera no necesitaba trabajar la figura humana, como queda claro en esta obra, pero a veces hasta los más afamados artistas comprueban que su técnica continue en impecable estado.

Desde mi particular punto de vista, este estudio consigue captar la atención de quién lo admira, simplemente por el personaje retratado, ya que es poco frecuente ver un desnudo de un cuerpo anciano, pero por otro lado, comprendo que es un reto para el artista, ya que el cuerpo presenta mayores dificultades para ser representado y, tal vez, era eso lo que buscaba Cabrera.

Bibliografía:

  • Segura Martí, J.M y Santamaría Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoy. 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Pág. 46.

Exposiciones:

  • Exposición «Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930». Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013.

Texto: Lucia Romero Segura[:]

  1931  /  Art  /  Last Updated abril 15, 2020 by Lucia Romero Segura  /