Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Vista del Barranc del Cint

Vista del Barranc del Cint

[:ca]Masiá Doménech, Juan

Vista del Barranc del Cint

Mitjan segle XX

130 x 130 cm.

 

Aquesta peça que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi és un fresc que es conserva al vestíbul del primer pis de la Casa Consistorial.

 

J

Juan Masià Domenech (Alcoi 1901 – Argentina 1961) Va ser pintor, escultor i escenògraf format a les acadèmies lliures de la ciutat i va assistir a l’Escola Industrial d’Alcoi. Quan va acabar la seua formació, va participar en la decoració de diversos edificis públics. En 1923 va realitzar el servei militar a Melilla, on durant quatre anys va participar en la campanya contra els moros del Rif. En tornar a Alcoi, va participar en la construcció de carrosses, carros i galeres per a les Festes de Moros i Cristians. Com a decorador va fer els panells, murals, bustos i baixos relleus dels teatres Principal, Calderón, Trabajo, Pares Salesians i Cine Avenida. Entre les activitats destacades van ser la decoració del Vestíbul Central de l’Ajuntament d’Alcoi. Va tenir una gran amistat amb José Pérez, Peresejo, el qual el va sensibilitzar cap a l’obra grega i mediterrània. Va formar part durant la Guerra Civil del Sindicat d’Escriptors i Artistes, i juntament amb José Pérez Pérez, Peresejo, van crear el Museu Popular a l’església de Sant Jordi d’Alcoi amb la finalitat de protegir les obres d’art en un moment de convulsió històrica.

Pocs anys després de finalitzar la guerra, va marxar a Argentina amb la seua família, inclòs el seu fill José Masià Segrelles, estudiant de Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i membre del Grupo Los Siete.

Allí va treballar a la ciutat de Còrdova com a decorador i escenògraf, i cal esmentar el Pessebre Monumental que va construir per al Parc Sarmiento de Còrdova el 1953. Va ser en aquest moment quan va entrar com a professor a l’Escola d’Artesania i quan va realitzar una ràpida trajectòria artística que es va veure trencada a principi dels anys seixanta a causa d’un accident de trànsit el 16 de juny de 1961.

 

El tan característic paisatge alcoià es distingeix sobretot pel perfil del famós Barranc del Cint, una imatge mil vegades reproduïda en múltiples ocasions pels nostres artistes locals i forans que veuen el Barranc del Cint com una icona d’Alcoi. Ho hem pogut veure constantment en els cartells de les Festes de Moros i Cristians, per posar-ne un exemple.

Per tant, ja a mitjan segle XX, el Barranc del Cint era una icona de la ciutat, i per aquest motiu es pren com un dels paisatges que formen part d’aquests frescs que realitza Masià. Igual que la resta de les peces que va realitzar, s’hi aprecia aquest detallisme, aquesta voluntat de representar la realitat i que es puga identificar amb total claredat un dels paratges d’Alcoi més famosos, juntament amb el Santuari de la Font Roja, El Salt o el Molinar.

 

Bibliografia:

  • Agramunt, F. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. Tomo II: F-M Ed. Albatros. 1999. Pàg. 1095-1096.
  • Martinez Leal, J i Moreno Saez, F. dins del llibre El exilio valenciano en América. Obra y memoria, de Girona, A. i Acebo, M. F. Ed. Universitat de València, i Institut de Cultura Juan Gil-Albert. 1995. p. 136.
  • Segura Martí, J. M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. II Catàleg de pintures. Del 1940 al 2014. Alcoi, 2015. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2015.

Text: Lucia Romero Segura[:es]Masiá Doménech, Juan

Vista del Barranc del Cint

Mediados Siglo XX

130 x 130 cm.

 

Esta pieza que pertenece a la Colecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi es un fresco que se conserva en el vestíbulo del primer piso de la Casa Consistorial.

Juan Masiá Domenech (Alcoy 1901 – Argentina 1961). Fue pintor, escultor y escenógrafo formado en las academias libres de la ciudad y asistió a las clases de la Escuela Industrial de Alcoy. Cuando terminó su formación, participó en la decoración de diferentes edificios públicos. En 1923 realizó el servicio militar en Melilla, donde participó durante cuatro años en la campaña contra los moros del Rif. Al volver a Alcoy, participó en la construcción de carrozas, carros y galeras para las Fiestas de Moros y Cristianos. Como decorador hizo los paneles, murales, bustos y bajorelieves de los teatros Principal, Calderón, Trabajo, Padres Salesianos i Cine Avenida. Entre las actividades destacadas fueron la decoración del Vestíbulo Central del Ayuntamiento de Alcoy. Tuvo una gran amistad con José Pérez “Peresejo”, el cual lo sensibilizó hacia la obra griega i mediterránea. Formó parte durante la Guerra Civil del Sindicato de Escritores i Artistas, y junto a José Pérez “Peresejo” crearon el Museo Popular en la iglesia de San Jorge de Alcoy con la finalidad de proteger las obras de arte en un momento de gran convulsión histórica.

Unos años más tarde, después de finalizar la guerra, se marchó a Argentina junto a su familia, incluido su hijo José Masià Segrelles, estudiante de Bellas Artes en la Academia de San Carlos de Valencia y miembro del Grupo Los Siete.

Allí trabajó en la ciudad de Córdoba como decorador y escenógrafo, cabe resaltar el Pesebre Monumental que construyó para el Parque Sarmiento de Córdoba en 1953. Fue en este momento cuando entró como profesor en la Escuela de Artesania y cuando realizó una rápida trayectoria artística que se vio truncada a principios de los años sesenta a causa de un accidente de tráfico el 16 de junio de 1961.

El tan característico paisaje alcoyano se distingue sobretodo por el perfil del famoso Barranc del Cint, una imagen reproducida en múltiples ocasiones por nuestros artistas locales y foráneos que ven el Barranc del Cint como un icono de Alcoi. Lo hemos podido constatar constantemente en los carteles de Fiestas de Moros y Cristianos, por poner un ejemplo.

Por lo tanto, ya a mediados del siglo XX, el Barranc del Cint era un icono del a ciudad, y por este motivo se toma como uno de los paisajes que forman parte de esta serie de frescos que realiza Masiá. Al igual que el resto de las piezas que realiza se aprecia este detallismo, esa voluntad de representar la realidad y que se llegue a identificar con toda claridad unos de los parajes de Alcoi más famosos, junto con el Santuario de la Fuente Roja, El Salt o El Molinar.

Bibliografía:

  • Agramunt, F. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. Tomo II: F-M Ed. Albatros. 1999. Pág. 1095-1096.
  • Martinez Leal, J y Moreno Saez, F. dentro del libro El exilio valenciano en América. Obra y memoria de Girona, A. y Acebo, M. F. Ed. Universitat de València, y Institut de Cultura Juan Gil-Albert. 1995. p.136
  • Segura Martí, J.M. y Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. II Catàleg de pintures. Del 1940 al 2014. Alcoi, 2015. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2015.

Texto: Lucia Romero Segura[:]

  1950  /  Art  /  Last Updated febrero 14, 2018 by Lucia Romero Segura  /