Masiá Doménech, Juan
Santuari de la Font Roja
Mitjans del s. XX
130 x 130 cm.
Fresc
Aquesta peça que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi és un fresc que es conserva al vestíbul del primer pis de la Casa Consistorial.
Aquesta peça que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi és un fresc que es conserva al vestíbul del primer pis de la Casa Consistorial.
Juan Masià Domenech (Alcoi 1901 – Argentina 1961) Va ser pintor, escultor i escenògraf format a les acadèmies lliures de la ciutat i va assistir a l’Escola Industrial d’Alcoi. Quan va acabar la seua formació, va participar en la decoració de diversos edificis públics. En 1923 va realitzar el servei militar a Melilla, on durant quatre anys va participar en la campanya contra els moros del Rif. En tornar a Alcoi, va participar en la construcció de carrosses, carros i galeres per a les Festes de Moros i Cristians. Com a decorador va fer els panells, murals, bustos i baixos relleus dels teatres Principal, Calderón, Treball, Pares Salesians i Cine Avenida. Entre les activitats destacades van ser la decoració del Vestíbul Central de l’Ajuntament d’Alcoi. Va tindre una gran amistat amb José Pérez “Peresejo” el qual el va sensibilitzar cap a l’obra grega i mediterrània. Va formar part durant la Guerra Civil del Sindicat d’Escriptors i Artistes, i junt amb José Pérez Pérez “Peresejo” van crear el Museu Popular a l’església de Sant Jordi d’Alcoi amb la finalitat de protegir les obres d’art en un moment de convulsió històrica.
Pocs anys després de finalitzar la guerra, va marxar a Argentina junt amb la seua família, inclòs el seu fill José Masià Segrelles, estudiant de Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València era membre del Grupo Los Siete.
Allí va treballar a la ciutat de Còrdova com a decorador i escenògraf, i cal esmentar el Pessebre Monumental que va construir per al Parc Sarmiento de Còrdova el 1953. Va ser en aquest moment quan va entrar com a professor a l’Escola d’Artesania i quan va realitzar una ràpida trajectòria artística que es va veure trencada a principi dels anys seixanta a causa d’un accident de trànsit el 16 de juny de 1961.
Un altre punt emblemàtic d’Alcoi és el paratge natural de la Font Roja. És per això que Masià va considerar realitzar una de les obres al Santuari de la Font Roja, perquè quedés de manifest la seua gran importància per a la ciutat. S’aprecia l’excel·lent resolució de la construcció de l’edifici i la perfecta realització de l’entorn natural. Posar de manifest la tendència hiperrealista que adquireixen les obres de Masià donada la seua faceta de decorador i escenògraf.
Bibliografia:
- Agramunt, F. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. Tomo II: F-M Ed. Albatros. 1999. Pàg. 1095-1096.
- Martínez Leal, J i Moreno Saez, F. dentro del libro El exilio valenciano en América. Obra y memoria de Girona, A. i Acebo, M. F. Ed. Universitat de València, i Institut de Cultura Juan Gil-Albert. 1995. p.136.
- Segura Martí, J.M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.
Text: Lucia Romero Segura
Masiá Doménech, Juan
Santuario de la Fuente Roja
Mediados del s. XX
130 x 130 cm.
Fresco
Esta pieza que pertenece a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi es un fresco que se conserva en el vestíbulo del primer piso de la Casa Consistorial.
Juan Masiá Domenech (Alcoy 1901 – Argentina 1961). Fue pintor, escultor y escenógrafo formado en las academias libres de la ciudad y asistió a las clases de la Escuela Industrial de Alcoy. Cuando terminó su formación, participó en la decoración de diferentes edificios públicos. En 1923 realizó el servicio militar en Melilla, donde participó durante cuatro años en la campaña contra los moros del Rif. Al volver a Alcoy, participó en la construcción de carrozas, carros y galeras para las Fiestas de Moros y Cristianos. Como decorador hizo los paneles, murales, bustos y bajorelieves de los teatros Principal, Calderón, Trabajo, Padres Salesianos i Cine Avenida. Entre las actividades destacadas fueron la decoración del Vestíbulo Central del Ayuntamiento de Alcoy. Tuvo una gran amistad con José Pérez “Peresejo”, el cual lo sensibilizó hacia la obra griega i mediterránea. Formó parte durante la Guerra Civil del Sindicato de Escritores i Artistas, y junto a José Pérez “Peresejo” crearon el Museo Popular en la iglesia de San Jorge de Alcoy con la finalidad de proteger las obras de arte en un momento de gran convulsión histórica.
Unos años más tarde, después de finalizar la guerra, se marchó a Argentina junto a su familia, incluido su hijo José Masià Segrelles, estudiante de Bellas Artes en la Academia de San Carlos de Valencia y miembro del Grupo Los Siete.
Allí trabajó en la ciudad de Córdoba como decorador y escenógrafo, cabe resaltar el Pesebre Monumental que construyó para el Parque Sarmiento de Córdoba en 1953. Fue en este momento cuando entró como profesor en la Escuela de Artesania y cuando realizó una rápida trayectoria artística que se vio truncada a principios de los años sesenta a causa de un accidente de tráfico el 16 de junio de 1961.
Otro punto emblemático de Alcoy es el paraje natural de la Fuente Roja. Es por eso que Masiá consideró realizar una de las obras al Santuario de la Fuente Roja, para que quedara manifiesta su gran importancia para la ciudad. Se aprecia una excelente resolución de la construcción del edificio y la perfecta realización del entorno natural. Hay que poner en relevancia esa tendencia al hiperrealismo que adquieren las obras de Masiá dada su faceta de decorador y escenógrafo.
Bibliografía:
- Agramunt, F. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. Tomo II: F-M Ed. Albatros. 1999. Pág. 1095-1096.
- Martínez Leal, J y Moreno Saez, F. dentro del libro El exilio valenciano en América. Obra y memoria de Girona, A. i Acebo, M. F. Ed. Universitat de València, i Institut de Cultura Juan Gil-Albert. 1995. p.136.
- Segura Martí, J.M. y Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013.
Texto: Lucia Romero Segura
