Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Fontilles

Fontilles

[:ca]Aracil Ruescas, Rafael

Fontilles

1954

140 x 190 cm.

Oli sobre llenç.

Rafael Aracil Ruescas (Alcoi, 1930), va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles a València, becat per la Universitat i per l’Ajuntament, Rafael Aracil va acabar la carrera el 1952.

Va marxar a Granada per tal de completar els seus estudis i perfeccionar tècniques. El 1957 es va establir a París, on va obtenir una beca com a artista resident a Beaus Arts. Tal com afirma el mateix Aracil Ruescas, aquesta beca li va permetre la primera evolució artística que es produeix, passant de l’art constructivista a una figuració expressionista.

Ell mateix afirma que totes les etapes que van produint-se al seu desenvolupament artístic, estan interrelacionades.

El 1967 va tornar a Espanya i va ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis d’Alcoi, passant a ser director del mateix centre, una vegada ja oficial. I va ser professor a l’Institut Pare Vitòria i a l’escola La Salle d’Alcoi.

A la fi dels anys 70, Rafael Aracil, va experimentar una evolució molt important segons afirma el mateix pintor, on descobreix que tant la seua vida com la seua obra són espirituals, i va començar a investigar sobre els mons amorfs, i a plasmar l’art com a reflex de l’ànima de la Humanitat.

Dins de la seua producció pictòrica trobem diferents temàtiques, el paisatge, el retrat, el nu, els bodegons, les composicions i els cartells, i tot allò que realitza a partir dels 80 són obres amb un gran influx de la temàtica i filosofia de les Vibracions.

L’obra que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, va arribar a pertànyer al patrimoni de la ciutat a través d’una donació de l’autor. En 2006 l’obra va ser restaurada pel mateix Rafael Aracil Ruescas, ja que havia experimentat un dany en el llenç en 1981 a causa d’uns actes vandàlics succeïts el 12 de desembre, quan la Casa de la Cultura es trobava al Carrer Casablanca.

Avui la peça es pot contemplar permanentment a l’entrada de la Biblioteca, a mà esquerra, al costat de l’obra de Fernando Cabrera, Mors in Vita.

L’obra presenta una inscripció a manera de signatura: «Rafael Aracil Ruescas / Fontilles 54».

Aquesta obra és un homenatge a la gran labor del Sanatori de Sant Francesc de Borja o com és més conegut, Sanatori de Fontilles. Es va fundar en 1902 amb l’objectiu d’acollir els malalts de lepra de tota Espanya. Va ser declarada en 1966 Fundació d’Utilitat Pública, i pertany a la Federació Internacional de lluita contra la lepra.

Com ja s’ha dit, va ser fundada en 1902 pel jesuïta Carlos Ferris i l’advocat Joaquín Ballester; i en 1909 es va obrir el sanatori Sant Francesc de Borja.

Així doncs, aquesta obra d’Aracil ens presenta una escena interior, on es veuen els jesuïtes realitzant aquesta atenció als pacients amb lepra. S’observa com una figura principal mira directament a l’espectador, és el fundador Carlos Ferris que amb la seua mà ens guia la mirada cap al malalt de lepra que es troba a la seua dreta. L’escena es troba dins del realisme on, el que vol plasmar l’artista, és un reconeixement a la gran feina dels jesuïtes per eradicar aquesta malaltia. No hi ha cap element plasmat que puga distraure de l’objectiu, que és mostrar al fundador, la seua labor i els tractaments als pacients. Per aquest motiu estan exempts qualsevol tipus d’elements decoratius que puguen distraure del missatge.

Bibliografia:

  • DD. AA. Patrimoni Alcoià. Ed. Periódico Ciudad de Alcoy i Diputació Provincial d’Alacant. 2008. Pàg. 123.
  • Segura Martí, J.M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013. Pàg. 30

Text: Lucia Romero[:es]Aracil Ruescas, Rafael

Fontilles

1954

140 x 190 cm.

Óleo sobre lienzo

 

Rafael Aracil Ruescas (Alcoi, 1930), estudió en la Facultad de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, becado porla Universidad y por el Ayuntamiento, Rafael Aracil acabó la carrera en 1952.

Se marchará a Granada para completar sus estudios y perfeccionar técnicas. En 1957, se marchará a París, donde obtiene una beca como artista residente en Beaus Arts. Tal como afirma el mismo Aracil Ruescas, esta beca le permitirá la  primera evolución artística que se produce, pasando del arte constructivista a una figuración expresionista.

El mismo afirma que todas las etapas que van produciéndose en su desarrollo artístico, están interrelacionadas.

En 1967 volverá a España y será profesor de la Escuela de Artes i Oficios de Alcoy, pasando a ser director del mismo centro una vez ya oficial. También será profesor del Instituto Pare Vitoria y en la escuela La Salle de Alcoy.

A finales de los años 70, Rafael Aracil, experimenta una evolución muy importante según afirma el mismo pintor, donde descubre que tanto su vida como su obra son espirituales, y empieza a investigar sobre los mundos amorfos, y a plasmar el arte como reflejo del alma de la Humanidad.

Dentro de su producción pictórica encontramos diferentes temáticas, el paisaje, el retrato, el desnudo, los bodegones, las composiciones y los carteles, y todo lo que realiza a partir de los 80 son obras con una gran influencia de la temática y la filosofía Vibraciones.

La obra que pertenece a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, Fontilles, entró al patrimonio de la ciudad grancias a la donación del autor. En 2006 la obra fue restaiurada por el mismo Rafael Aracil Ruescas, ya que el lienzo estaba dañado desde 1981 a causa de unos actos vandálicos sucedidos el 12 de diciembre, cuando la Casa de la Cultura estaba en la Calle Casablanca.

Hoy la pieza se puede contemplar permanentemente en la entrada de la Biblioteca, a mano izquierda, al lado de la obra de Fernando Cabrera, Mors in Vita.

La obra presenta una inscripción a modo de signatura: «Rafael Aracil Ruescas / Fontilles 54».

Esta obra es un homenaje a la gran labor del Sanatorio de San Frnacisco de Borja o como es más conocido, Sanatorio de Fontilles. Se fundó en 1902 con el objetivo de acoger a los enfermos de lepra de toda España. Fue declarada en 1966 Fundación de Utilidad Pública, y pertenece a la Federación Internacional de lucha contra la lepra.

Como ya se ha dicho, fue fundada e n 1902 por el jesuita Carlos Ferris y el abogado Joaquín Ballester, y en 1909 se abrió el sanatorio San Francisco de Borja.

La obra de Aracil nos presenta una escena interior, donde se ven a los jesuitas realizando esta atención a los pacientes con lepra. Se observa como una figura principal mira directamente al espectador, es el fundador Carlos Ferris que con su mano nos guia la mirada hacia el enfermo de lepra que se encuentra a su derecha. La escena se encuentra dentro del realismo donde, aquello que quiere plasmar el artista, es un reconocimiento a la gran labor de los jesuitas por erradicar esta enfermedad. No hay ningun elemento plasmado que pueda distraer del objetivo, que es mostrar al fundador, su labor, y los tratamientos a los pacientes. Por ese motivo estan exentos de cualquier elemento decorativo que pudiera distraer del mensaje.

Bibliografía:

  • VV. Patrimoni Alcoià. Ed. Periódico Ciudad de Alcoy y Diputación Provincial de Alicante. 2008. Pág. 123.
  • Segura Martí, J.M. y Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoy. 2013.

Texto: Lucia Romero Segura

[:]

  1954  /  Art  /  Last Updated julio 21, 2017 by Lucia Romero Segura  /