Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Retrat de dama amb ventall.

Retrat de dama amb ventall.

Retrat de dama amb ventall

Estruch Martínez, Josep

Oli sobre llenç

1863

88 x 70 cm

Aquesta obra de la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi pertany a la mà de Josep Estruch Martínez (Sant Joan de l’Énova, 9 de febrer de 1835 – La Pobla Llarga 1907), mestre de Joaquim Sorolla.

Josep Estruch Martínez va ser un pintor de caràcter solitari i tímid, el tercer fill d’un matrimoni de llauradors. A l’edat de catorze anys va marxar a València, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, per a formar-se com a pintor. Quan va acabar la seua carrera, els seus ulls es van posar en les ciutats de Roma i París, com la majoria d’artistes. Així és que, després d’un temps a la seua terra, va decidir marxar a Itàlia per a estudiar els grans mestres del Renaixement, com Rafael, Leonardo i Durero, però també treballarà als del Barroc i Manierisme, com Joan de Joanes, Correggio, Murillo o Espinosa. Aquest viatge derivarà en una angoixa personal, ja que no acabava de trobar el seu estil propi. En aquells moments els seus companys d’estudi Antoni Gisbert, Bernat Ferrandis o Eduardo Rosales, ja havien aconseguit materialitzar el seu estil pictòric, però Estruch encara no. Mentre intentava aconseguir un estil que el definira, va decidir acceptar encàrrecs de temes i imatges religioses i retrats.

Durant aquesta recerca va descobrir les pintures de Goya, que el van impressionar sobre manera, sobretot per la forma de tractar els personatges grotescs i la desimboltura de la factura. Eren personatges que van quedar en la retina d’Estruch i que el van fer iniciar una sèrie d’obres on aquests personatges cobraven vida. Es diu que va ser l’impulsor del caricaturisme a Espanya, per les imatges que va deixar a Madrid.

El 1877 va guanyar la medalla de plata a l’Exposició Regional de València amb l’obra Guillem de Vinatea, que va fer que marxara a Madrid a la recerca de fama. Allí va pintar, a les parets d’uns urinaris del parc del Retiro, disset caps. Però mai no va reclamar la seua autoria, fet que no el va ajudar en la seua carrera artística. D’aquest fet, se’n va fer ressò la revista satírica del moment La Filoxera.

Va tornar a València on va iniciar un quadern titulat Año Cristiano. Es tractava de la recopilació d’imatges de sants i passatges bíblics com a esbossos per a futures composicions, però no el va acabar ni el va publicar. Després d’estar quasi una dècada sense produir res ressenyable, l’artista marxarà de nou a Itàlia i viatjarà també a París, on coneixerà Toulouse-Lautrec i Van Gogh, els dos artistes ja consagrats, i Estruch tan sols un pintor amb certes aspiracions. De seguida va tornar a València en veure que era impossible la conquesta de la ciutat francesa.

Se sap que el 1888 va participar, al costat de companys, en una exposició que es va fer en honor de Josep de Ribera. Hi trobem Muñoz Degrain, Ignasi Pinazo, Salvador Martínez Cubells i Joaquim Sorolla, que va ser alumne d’Estruch.

Amb un desànim total, quan tenia 72 anys, s’establirà a la Pobla Llarga per a estar més prop de la seua família. Morirà de pneumònia el 1907.

L’obra de la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi representa el retrat d’una dama burgesa que porta a la mà un ventall. La postura de la dama és de tres quarts, d’expressió tranquil·la, però solemne. Aquest és un dels molts retrats que Estruch realitzaria durant l’etapa en la qual estava buscant el seu estil personal, i va acceptar la realització de retrats i imatges religioses per tal de poder viure.

Bibliografia:

  • Alcaide Delgado, J. L.; Ramos Monllor, J. 1835-1907. Centenari. J. A. Estruch. Ajuntament de Xàtiva. 2007.

Text: Lucia Romero Segura

 

  1863  /  Art  /  Last Updated January 16, 2017 by artalcoi  /  Tags: , , , , , , ,