Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Els setges de Saragossa. Camí

Els setges de Saragossa. Camí

Cabrera Cantó, Ferran

Camí. Els setges de Saragossa

1892

192,5 x 280,5 cm

Oli sobre llenç

 

Aquesta obra prové d’un depòsit temporal que s’ha realitzat a l’Ajuntament d’Alcoi. L’obra pertany al Sr. Manuel García y López de Haro. El seu propietari va adquirir aquesta peça, juntament amb la titulada Incendi, al fill de l’artista, Ferran Cabrera Gisbert.

Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de San Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la “Casa de la Bolla”. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver contret matrimoni. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o en l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de la captació de la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

Com es pot apreciar, Fernando Cabrera Cantó, és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet a les pinzellades.

Aquesta peça pertany a una sèrie d’obres que Ferran Cabrera va realitzar en col·laboració amb el seu cunyat, Francesc Gisbert, en 1893, i que s’agrupen sota el títol: Panorama dels Setges de Saragossa.

El Panorama era un espectacle que es va inventar a principis del segle XIX i va tenir especial importància a mitjan segle. Aquest tipus d’espectacle s’ha analitzat com el protocinema, ja que oferia un entreteniment visual en massa.

Els pintors de paisatges eren sol·licitats per a la realització dels llenços que formaven els panorames, que acostumaven a tenir 15 metres d’alt per 120 metres de llarg i es disposaven en circumferència. Aquestes grans circumferències anaven muntades en grans rotondes de fusta que eren l’estructura del panorama.

A València es va construir un panorama en un edifici del carrer Las Barcas, on es va muntar el panorama de Cabrera i Gisbert.

La temàtica en un primer moment eren vistes de les ciutats i, a poc a poc, va anar derivant en representacions de les batalles més importants, on s’enaltia l’esperit nacional i l’orgull de pàtria. Aquestes representacions eren les que més agradaven al públic.

El tema escollit per Cabrera va ser Els Setges de Saragossa, fet que es va produir entre 1808 i 1809 a Saragossa, on les tropes napoleòniques van assetjar la ciutat en dues ocasions i aquesta va resistir amb molta valentia. D’aquest moment històric és la famosa Agustina d’Aragó i la seua representació darrere dels canons lluitant contra els francesos.

Aquesta peça forma part de la representació que Cabrera i Gisbert van projectar per a València en 1893.  S’hi representa un camí, sense més elements que ens puguen donar informació aparentment. Però la realitat és que totes les escenes pintades eren importants, perquè d’una banda estaven aquelles que representaven el fet històric, i després n’hi havia unes altres, que amb la seua presència ajudaven a donar un major dramatisme a la narració. S’acostumava a posar attrezzo al voltant dels llenços per a donar major veracitat a la presentació, i tal vegada aquesta peça, que tan sols mostra un camí amb una escena molt llunyana d’uns militars a cavall, poguera ser una obra de suport.

S’hi pot apreciar com pel tema i pel tractament de l’escena, enllaça directament amb les obres Incendi i Batalla.

Bibliografia

Text: Lucia Romero Segura

  1892  /  Art  /  Last Updated February 22, 2017 by Lucia Romero Segura  /