Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Sense tabac

Sense tabac

Santonja Cantó, Antoni

Sense tabac

1895

90 x 58 cm

Oli sobre llenç

 

L’obra va ser restaurada en 1992 a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, ja que l’obra mostrava signes d’una intervenció anterior poc afortunada que va fer malbé l’obra.

Antoni Santonja Cantó (1870 – 1940) va nàixer a Alcoi. Segons la informació que detalla F. Agramunt (1999 : 1609), va ser un pintor, il·lustrador, cartellista i gravador que es va formar a les acadèmies lliures de la ciutat. L’any 1894 es troba a Alacant, on participa en l’Exposició de Belles Arts, en què presenta una obra titulada El primer amor.

Se sap que el 1897 va sol·licitar a l’Ajuntament d’Alcoi una pensió per a completar la seua formació a Madrid, sota la direcció d’Emili Sala, com ja feren altres artistes de la ciutat en aquesta època.

A Madrid, va contraure matrimoni amb la filla del pintor Eduardo Salas.

A Alcoi, es té coneixement que en 1901 va guanyar el primer premi de Cartells anunciadors de Festes de Moros i Cristians. Va publicar dibuixos i vinyetes als diaris El Heraldo de Alcoy i La Lucha.

A Madrid, en canvi, va col·laborar amb dibuixos per a Blanco y Negro, ABC i Mundo Nuevo.

Segons Agramunt, es va especialitzar en retrats, bodegons, flors i escenes costumistes.

L’obra que pertany a la Col·lecció presenta la figura d’un home ancià mig assegut sobre el braç d’una cadira i en actitud d’enrotllar-se un cigarret. El personatge està retratat des d’un punt de vista introspectiu, on no es dóna compte del pintor i no vol comunicar-se amb l’espectador. Una figura que transmet el cansament d’una vida de treball.

La composició de l’obra busca crear un clarobscur a través de la demarcació de la figura il·luminada en contraposició al fons fosc. La font de llum que crea el clarobscur penetra des de la part dreta de l’escena a través d’una suposada finestra. Tal com s’ha especificat, Santonja Cantó realitzava retrats, i aquests combinats amb la realitat alcoiana del moment, fan que es produïsca una sèrie d’obres que podrien estar dins de la crítica social, com les que presenta Romeu Vilaplana.

Sobre aquesta obra l’historiador de l’art A. Espí dins del Butlletí informatiu municipal del 1964 va deixar aquesta reflexió sobre l’obra:

El estudio del claroscuro, la gracia del dibujo y la expresión y arranque simpático del lienzo hacen de esta obra una de las mejores de la producción santojiana”.

Des del meu personal punt de vista, considere que l’obra tracta un aspecte més psicològic de la figura, on el dramatisme s’aconsegueix efectivament mitjançant el clarobscur. La factura és correcta sense endinsar-se en la creació de cap escena que puga distorsionar el missatge principal.

Bibliografia:

  • Agramunt Lacruz, F. Diccionario de Artistas Valencianos del siglo XX. Tomo III. 1999. pàg. 1609.
  • Espí Valdés, A. Boletín Informativo Municipal del Excmo. Ayuntamiento de Alcoy, núm. 9. Ajuntament d’Alcoi. Gener-Desembre 1969.
  • Segura Martí, J. M i Santamaría Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi. 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Pàg. 37.

Exposicions:

  • Exposició “Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930”

Text: Lucia Romero Segura

  1895  /  Art  /  Last Updated March 12, 2017 by Lucia Romero Segura  /