Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  El Testament d’Isabel la Católica

El Testament d’Isabel la Católica

Testament d’Isabel la Catòlica

Durà Abad, Adolf

Oli sobre llenç

134 x 195 cm

1897

Adolf Durà Abad (Alcoi 1875 – Madrid 1945) va ser un pintor alcoià d’entre segles, deixeble de Ferran Cabrera a Alcoi. Va ser pensionat per l’Ajuntament d’Alcoi entre els anys 1894 i 1897 per a ampliar els seus estudis artístics a Madrid, a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Allí coincidirà amb Emili Sala i Joaquim Sorolla, que també l’acolliran per a ampliar la seua formació. Durant aquests tres anys en què es troba formant-se a Madrid, Durà enviarà a l’Ajuntament tres obres: una és L’expulsió dels jueus, El testament d’Isabel la Católica i La visita del senyor rector. Se li acabaran els diners de la pensió de l’Ajuntament d’Alcoi i l’acollirà Sorolla amb el qual estarà durant un any, i on aprendrà a captar la llum i a plasmar-la sobre el llenç amb les pinzellades característiques del luminisme propi de Sorolla.

Emili Sala l’introduirà en el món de la premsa gràfica dins la revista Blanco y Negro, per a la qual va realitzar portades i vinyetes. Més endavant treballarà a la revista La Lidia, considerada la revista taurina més important nacional de finals del segle XIX. També treballarà a la revista Cosmópolis amb unes il·lustracions típicament art nouveau, on s’especialitzarà en el gravat, el fotogravat i la il·lustració gràfica.

Treballarà entre els anys 1894 i 1933 com a director de la revista Nuevo Mundo, que abandonarà per a fundar la seua pròpia revista taurina, El Lince.

Serà el promotor, després de la Segona República, de l’organització d’una exposició en honor de Ferran Cabrera, i on exposarà Cabrera i els seus deixebles.

L’obra, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, és una meravellosa còpia de l’obra Doña Isabel la Católica dictando su testamento, d’Eduardo Rosales, que va obtenir la primera medalla en l’Exposició Nacional de 1864. Adolf Durà va realitzar una còpia d’aquesta obra i la va donar a l’Ajuntament com a agraïment per l’ajuda rebuda en la seua formació.

En l’escena es pot veure l’habitació de la reina al castell de la Mota, on es troba ja moribunda, i es presenta estesa al llit, cobert amb un doser i amb el coronament de l’escut d’armes de Castella. Es troba sobre dos grans coixins i amb el seu tocat característic que va subjecte al pit per un fermall amb la Creu de Santiago. Amb un gest de la mà, va ordenant la seua última voluntat, que dicta a l’escrivà Gaspar de Cricio, assegut al seu pupitre, al costat del llit. A l’esquerra es troba el rei Ferran assegut amb una clara indicació d’abatiment, una mirada perduda i el pensament absort, abandonat el seu pes sobre la cadira de braços i recolzant els peus sobre un coixí de vellut. De peu, al seu costat, es troba Donya Joana amb les mans encreuades. Al costat dret de la composició apareix el Cardenal Cisneros, amb la vestimenta adequada al seu grau en l’Església, entre altres nobles. A l’ombra, al fons de la composició, trobem els marquesos de Moya, fidels a la reina.

Bibliografia i web:

Text: Lucia Romero Segura.

  1897  /  Art  /  Last Updated January 18, 2017 by artalcoi  /  Tags: , , , , , , , , , ,