Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Retrat de xiqueta (Àngela Martínez Ferri)

Retrat de xiqueta (Àngela Martínez Ferri)

Retrat de xiqueta (Àngela Martínez Ferri)

Pericàs Ferrer, Llorenç

Oli sobre llenç

86 x 46 cm.

1899 ca.

Llorenç Pericàs Ferrer (Alcoi,1863- Alacant,1912). Pintor alcoià. Pericàs va demostrar molt aviat que tenia aptituds per al dibuix i la pintura. El seu pare, que es va adonar de la predisposició del seu fill, el va dur a València a formar-se a l’Escola Superior de Sant Carles. Segons l’historiador Espí, considera que no va estudiar a Sant Carles sinó a l’Escola d’Arts i Oficis de València, ja que no s’han trobat els documents de matrícula i qualificacions.

Cap al 1885 apareix Llorenç Pericàs a Alacant a causa de l’epidèmia del còlera que assolava València i Alcoi. També va ser la data en què Llorenç Casanova estableix la seua acadèmia a Alacant. Se suposa que el fet de ser tots dos alcoians i artistes els va unir, i Pericàs va iniciar una estreta relació d’amistat amb Casanova.

Pericàs després d’entrar a l’Acadèmia de Casanova, va rebre una pensió d’estudis d’un mecenes particular per a formar-se a Madrid. Allí anirà al Museu del Prado a copiar els grans mestres, però sobretot tornarà fascinat per la pintura de Velázquez. Quan se li va acabar la pensió va tornar a Alacant.

En 1894, Casanova serà el jurat de l’Exposició de Belles Arts d’Alacant, que es va realitzar al Teatre Principal d’Alacant. Casanova aprofitarà per presentar en societat els alumnes de la seua acadèmia: Pericàs, Rafael Hernández, López Tomás i Vicente Bañuls.

Llorenç Pericás guanyarà una medalla de plata, guardó que també aconsegueix Heliodor Guillén. Aquesta medalla serà la que li done a Pericàs l’estatus de pintor, fent que les famílies més poderoses d’Alacant i, en general, el públic, el reclamen per a fer-li encàrrecs. Aquesta etapa està marcada per una gran quantitat de retrats, paisatges i quadres de costums i gènere.

En 1900, Llorenç Casanova morirà i Pericàs sentirà un profund dolor, ja que era el deixeble més proper del mestre. Serà ell qui prenga les directrius de l’Acadèmia de Llorenç Casanova i continuarà el seu treball.

En 1903, Pericàs contrau matrimoni amb Consuelo Gil Tévar, de Torrevella. D’aquesta unió naixeran: José, que demostrarà tenir unes grans aptituds per al dibuix i la pintura de forma innata. I Mercedes, que serà molt xicoteta quan falte Pericàs, i de la qual es té un retrat d’infant.

L’amic de Pericàs, Pérez Bueno, aconsella l’artista que envie les seues obres a les grans exposicions que se celebren a les ciutats més importants, per tal que la seua obra siga admirada i adquirida pel públic. Serà per aquest consell que Pericàs en 1900 envie una obra a Sant Petersburg. I, més endavant, participe en una única volta a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1912, any de la seua mort.

En 1903, el president del Casino d’Alacant i la junta decideixen que Pericàs i altres artistes alacantins realitzen la decoració interna del Casino. Acabarà les obres per l’abril del 1905, data en què el rei Alfons XIII fa una visita a Alacant i el requerirà perquè li faça un retrat. Aquest retrat durant un temps va estar penjat a l’Ajuntament d’Alacant, i se’n farà un altre per al consistori d’Alcoi.

Llorenç Pericás inicia a partir d’ara una etapa dolorosa, ja que a causa d’una paràlisi progressiva deixarà de pintar. Tot i la malaltia, com pot intenta pintar per tal de guanyar diners, però a causa dels dolors i del tremolor de les mans i els braços, Pericàs perd el control sobre el pinzell.

L’escriptor Gabriel Miró, amic del pintor, organitza una exposició homenatge – benèfica en honor de Llorenç Pericás, per tal d’ajudar-lo a eixir de la misèria en la qual es trobava ell i la seua família. La crida va sortir efecte i l’Ajuntament atorga una quantitat mensual al pintor, a més de rebre diverses donacions dels alacantins que van ajudar molt la família.

En 1912 presentarà una obra a l’Exposició Nacional de Belles Arts i hi serà guardonat, però poc podrà assaborir l’èxit, ja que morirà el 27 d’agost de 1912.

L’obra que ens presenta Llorenç Pericás és el Retrat d’Àngela Martínez Ferri a l’edat d’uns 9 anys. Entre els amics que tenia Pericàs a Alcoi, se sap que mantenia amistat amb el metge Salvador García. Aquest metge era de tendència política socialista i amic del pare d’Ángela, que tenia els mateixos sentiments polítics que «Don Salvador». D’aquesta manera queda establida la relació entre Pericàs i la retratada.

En una de les visites de Pericàs a Alcoi, va conèixer el pare d’Àngela, al qual li va demanar permís per a realitzar-li un retrat. Aquest va accedir i l’obra va quedar en possessió del metge Salvador García fins a la Guerra Civil. Per tal de salvar-se, García va marxar a Algèria on morirà exiliat. Després de la Guerra Civil, la casa va ser desmantellada i tots els seus béns van ser requisats, entre ells aquesta obra Retrato de niña i Retrato de señora, ambdues propietat de l’Ajuntament d’Alcoi i de l’artista Llorenç Pericàs. Durant anys les obres van estar desaparegudes, fins que van sorgir cap a l’any 1945 ja com a obres de la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Se sospita que van quedar en mans d’algún particular fins que en 1945 es va crear a Alcoi el Museu d’Art i van aparéixer com a obres pertanyents a la col·lecció municipal.

L’obra, tenint present la data de naixement d’Àngela Martínez Ferri, pertany a 1899, aproximadament, data que es correspon amb l’etapa més fructífera de l’artista, on després de guanyar la medalla de plata a l’Exposició de Belles Arts, organitzada per la Diputació d’Alacant, va rebre molts encàrrecs i la seua fama va augmentar considerablement. No és, per tant, inimaginable que la seua fama arribara a la seua ciutat natal i els amics li encarregaren obres.

L’obra presenta una xiqueta de mirada dolça i un poc melancòlica. Sosté a les mans un gran bouquet de flors, on s’aprecien roses, pensaments i lliris blancs, flors que al·ludeixen a la puresa i a la innocència. La xiqueta va vestida amb un vestit blanc amb encaixos, du els cabells recollits en un monyo que accentua la dolçor de la seua expressió.

La xiqueta sosté el ramell de flors, quasi amb dificultat, a causa de la posició de les mans obertes. Du la mà dreta al cor, al mateix temps que sosté els símbols de la seua edat i mostra un anell d’or, clarament una joia molt important per a la xiqueta.

Amb una factura molt luminista, demostra Pericàs que és el continuador del seu mestre Casanova. De pinzellada solta, lumínica i amb una gran qualitat, el retrat demostra una tècnica excepcional.

Bibliografia:

  • Espí Valdés, A. Revista Instituto de Estudios Alicantinos. Excma. Diputación de Alicante. Nº12. II Época. Maig 1974. Alacant.
  • Segura Martí, J.M i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930.  Alcoi, 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013. Pàg. 56

Exposicions:

  • Exposició “Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930”. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.

 

Text: Lucia Romero Segura

  1899  /  Art  /  Last Updated February 6, 2017 by artalcoi  /  Tags: , , , , , , ,