Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Mors in vita

Mors in vita

Mors in vita

Cabrera Cantó, Ferran

Oli sobre llenç

203 x 276 cm.

1900 ca.

Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de Sant Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la “Casa de la Bolla”. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver contret matrimoni. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.

Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.

No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o a l’obra titulada A l’abisme.

Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de la captació de la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.

Com es pot apreciar, Fernando Cabrera Cantó és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet en les pinzellades.

L’obra Mors in vita, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, es tracta d’una segona versió, ja que la primera va ser presentada en 1899 a l’Exposició Nacional. En no obtenir cap guardó, Ferran Cabrera la va tornar a presentar a França a l’Exposició Universal, dins el pavelló espanyol. En aquesta ocasió sí que va ser guardonat, però més que pel tema en si, per la perfecta execució tècnica. Segurament aquesta obra es va quedar en mans del govern francés i Ferran Cabrera en va fer una segona versió més amable.

El tema és una reinterpretació de l’obra …y tenía corazón, d’Enrique Simonet. La composició i els elements de l’escena estan presos d’aquesta obra.

Mors in vita mostra el jove cos d’una dona sobre un llit de marbre de la sala d’autòpsies de l’Hospital Civil d’Oliver. Al fons, dos funcionaris carreguen un altre cos amortallat. L’escena es troba il·luminada per un gran focus de llum, la gran finestra que mostra una esplèndida primavera fora de la sala.

Cabrera amb aquesta obra ens proporciona el tema de la mort i la vida, de la joventut truncada, de la llum i l’ombra, una obra meravellosa que deixa sense alè l’observador.

Bibliografia:

Exposicions:

  • Exposició “Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930″. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.
  • Exposició La imagen de la mujer en el arte valenciano moderno (1880-1930). Construyendo géneros. València. 2016.

Text: Lucia Romero Segura

  1900  /  Art  /  Last Updated February 1, 2017 by artalcoi  /  Tags: , , , , , , , ,