Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  La mort de Lucrècia

La mort de Lucrècia

La mort de Lucrècia

Jordá Pascual, Edmund

Oli sobre llenç

127 x 179 cm.

1902

L’obra prové d’una donació de l’autor a l’Ajuntament d’Alcoi.

Nascut a Alcoi el 1877, Edmund Jordà va ser pintor, decorador, dissenyador de vestits i il·lustrador. Deixeble de Ferran Cabrera es va formar a les acadèmies lliures de la ciutat fins que va poder marxar a Madrid a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando amb Emili Sala Francés, gràcies a ser pensionat per l’Ajuntament d’Alcoi el 1904. D’aquesta etapa de formació és l’obra que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, La bonaventura.

El 1909 va iniciar la seua col·laboració artística al diari Heraldo de Alcoy. Va adquirir un gran renom com a dissenyador de vestits de festes i decorador de les Festes de Moros i Cristians.

Va ser professor de dibuix a l’Escola Industrial d’Alcoi, va obtenir nombrosos guardons i va participar en diverses exposicions a Alacant, Madrid, Barcelona i València.

Va ser l’autor de la imatge publicitària del «negret» del paper de fumar Pay-Pay de la casa «Bambú». Va morir el 1954.

Aquesta obra, La mort de Lucrècia, és una còpia de l’original d’Eduardo Rosales Gallina, realitzat el 1871, que es troba situat al Museu Nacional del Prado de Madrid. Tal com exposa el Museu del Prado, l’obra tracta el tema de l’agonia d’una dona virtuosa, la mort de la qual desencadenaria conseqüències polítiques: el suïcidi de la patrícia romana Lucrècia després de ser violada pel fill del rei de Roma, episodi que provocaria la fi de la monarquia i la proclamació de la República romana l’any 510 aC, que seria àmpliament difós des del Neoclassicisme com a exemple de virtut i felicitat conjugal.

S’hi pot observar com a l’interior de l’estança, el cos agonitzant de la romana és subjectat pel seu pare i el seu espòs, mentre Bruto alça el seu punyal jurant venjança. Un altre patrici, segurament Valerio, embolcallat amb un mantell blau, oculta el seu rostre amb els braços, espantat davant la visió del tràgic fi de la dona. Lluny de la interpretació política i espectacular amb què el mateix fet històric seria representat pocs anys després per altres artistes espanyols, Rosales ambienta el desenvolupament de l’escena en la intimitat de l’estança dels esposos, fet que subratlla el caràcter eminentment humà del drama dins el seu vessant més privat, que augmenta encara més la transcendència pública del fet, ja que és capaç de transformar el sistema polític de l’imperi més poderós del món clàssic.

Bibliografia:

  • Agramunt, F. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. Tomo II. Ed. Albatros. València. 1999.
  • AA. Elogi de la Pintura. Alcoi, 1865–1925. Cat. Exp. Alicante. Caja Mediterraneo. 2011.
  • Espí Valdés, A. La colección de cuadros del Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Boletín Informativo Municipal del Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Año II. Núm 4. Julio-Diciembre 1964.
  • Museo Nacional del Prado. La muerte de Lucrecia. Eduardo Rosales Gallinas. https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/la-muerte-de-lucrecia/f20d8314-3cfa-4f12-88eb-0aed3d521ed1?searchMeta=la%20muerte%20de%20lucrecia
  • Segura Martí, J. M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013. Pàg.51

Exposicions:

  • Exposició “Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930“. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.

Text: Lucia Romero Segura

  1902  /  Art  /  Last Updated February 1, 2017 by artalcoi  /  Tags: , , , , , , ,