Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Retrat de senyora (Àngela Martinez Ferri)

Retrat de senyora (Àngela Martinez Ferri)

Retrat de senyora (Àngela Martínez Ferri)

Pericàs Ferrer, Llorenç

Oli sobre llenç

85 x 45 cm.

1907 ca.

Llorenç Pericàs Ferrer (Alcoi,1863- Alacant,1912). Pintor alcoià. Pericàs va demostrar molt aviat que tenia aptituds per al dibuix i la pintura. El seu pare, que es va adonar de la predisposició del seu fill, el va dur a València a formar-se a l’Escola Superior de Sant Carles. Segons l’historiador Espí, considera que no va estudiar a Sant Carles sinó a l’Escola d’Arts i Oficis de València, ja que no s’han trobat els documents de matrícula i qualificacions.

Cap al 1885 apareix Llorenç Pericàs a Alacant a causa de l’epidèmia del còlera que assolava València i Alcoi. També va ser la data en què Llorenç Casanova estableix la seua acadèmia a Alacant. Se suposa que el fet de ser tots dos alcoians i artistes els va unir, i Pericàs va iniciar una estreta relació d’amistat amb Casanova.

Pericàs després d’entrar a l’Acadèmia de Casanova, va rebre una pensió d’estudis d’un mecenes particular per a formar-se a Madrid. Allí anirà al Museu del Prado a copiar els grans mestres, però sobretot tornarà fascinat per la pintura de Velázquez. Quan se li va acabar la pensió va tornar a Alacant.

En 1894, Casanova serà el jurat de l’Exposició de Belles Arts d’Alacant, que es va realitzar al Teatre Principal d’Alacant. Casanova aprofitarà per presentar en societat els alumnes de la seua acadèmia: Pericàs, Rafael Hernández, López Tomás i Vicente Bañuls.

Llorenç Pericás guanyarà una medalla de plata, guardó que també aconsegueix Heliodor Guillén. Aquesta medalla serà la que li done a Pericàs l’estatus de pintor, fent que les famílies més poderoses d’Alacant i, en general, el públic, el reclamen per a fer-li encàrrecs. Aquesta etapa està marcada per una gran quantitat de retrats, paisatges i quadres de costums i gènere.

En 1900, Llorenç Casanova morirà i Pericàs sentirà un profund dolor, ja que era el deixeble més proper del mestre. Serà ell qui prenga les directrius de l’Acadèmia de Llorenç Casanova i continuarà el seu treball.

En 1903, Pericàs contrau matrimoni amb Consuelo Gil Tévar, de Torrevella. D’aquesta unió naixeran: José, que demostrarà tenir unes grans aptituds per al dibuix i la pintura de forma innata. I Mercedes, que serà molt xicoteta quan falte Pericàs, i de la qual es té un retrat d’infant.

L’amic de Pericàs, Pérez Bueno, aconsella l’artista que envie les seues obres a les grans exposicions que se celebren a les ciutats més importants, per tal que la seua obra siga admirada i adquirida pel públic. Serà per aquest consell que Pericàs en 1900 envie una obra a Sant Petersburg. I, més endavant, participe en una única volta a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1912, any de la seua mort.

En 1903, el president del Casino d’Alacant i la junta decideixen que Pericàs i altres artistes alacantins realitzen la decoració interna del Casino. Acabarà les obres per l’abril del 1905, data en què el rei Alfons XIII fa una visita a Alacant i el requerirà perquè li faça un retrat. Aquest retrat durant un temps va estar penjat a l’Ajuntament d’Alacant, i se’n farà un altre per al consistori d’Alcoi.

Llorenç Pericás inicia a partir d’ara una etapa dolorosa, ja que a causa d’una paràlisi progressiva deixarà de pintar. Tot i la malaltia, com pot intenta pintar per tal de guanyar diners, però a causa dels dolors i del tremolor de les mans i els braços, Pericàs perd el control sobre el pinzell.

L’escriptor Gabriel Miró, amic del pintor, organitza una exposició homenatge – benèfica en honor de Llorenç Pericás, per tal d’ajudar-lo a eixir de la misèria en la qual es trobava ell i la seua família. La crida va sortir efecte i l’Ajuntament atorga una quantitat mensual al pintor, a més de rebre diverses donacions dels alacantins que van ajudar molt la família.

En 1912 presentarà una obra a l’Exposició Nacional de Belles Arts i hi serà guardonat, però poc podrà assaborir l’èxit, ja que morirà el 27 d’agost de 1912.

L’obra Retrat de senyora és en realitat el retrat uns anys més tard d’Àngela Martínez Ferri, retratada anteriorment, cap a 1899 a Alcoi, que l’Ajuntament d’Alcoi conserva i titula l’obra com a Retrat de xiqueta. En aquesta obra la jove Àngela, segons les fonts orals dels seus familiars actuals i les dates de la biografia de Pericàs, degué ser realitzat cap a 1907, quan la jove Àngela tenia 16 anys.

Se sap que a partir de 1905 a Pericàs se li declara una malaltia degenerativa, i que provoca que els últims dos anys de la seua vida ja no poguera pintar. Per tant, es considera que l’obra no pot anar més enllà de 1910.

Així, doncs, Pericás realitzarà un segon retrat de la jove Àngela, aquesta vegada de perfil, amb una actitud tranquil·la, fins i tot inclús podríem dir que tímida si s’ha de jutjar per les galtes rosades. Va vestida amb un vestit blanc i amb un ric mantell brodat que arreplega a l’altura del pit amb una rosa de tonalitats rosades. De nou es veu el símbol floral com a missatge, igual que es troba en l’anterior retrat que li fa en 1899; en aquest cas és el símbol del compromís amorós, per la qual cosa es pot deduir que la jove ja tenia pretendent. Els cabells els du arreplegats en un monyo decorat amb flors fresques que al·ludeixen a la seua joventut i la seua puresa.

En aquest retrat, Pericàs ha evolucionat, ja que demostra que la seua pinzellada s’ha tornat encara més solta i més madura. Ha aconseguit amb breus tocs donar els efectes desitjats sense aprofundir massa en els detalls. La qualitat del retrat ens arriba directament, ja que de la jove emana tranquil·litat i dolçor, palpables per a l’espectador.

Bibliografia:

  • Espí Valdés, A. Revista Instituto de Estudios Alicantinos. Excma. Diputación de Alicante. Nº12. II Época. Maig 1974. Alacant.
  • Segura Martí, J.M i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930.  Alcoi, 2013. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013. Pàg. 57

Exposicions:

  • Exposició “Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. Selecció de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930”. Centre Cultural Mario Silvestre. Alcoi. 2013.

Text: Lucia Romero Segura

  1907  /  Art  /  Last Updated February 1, 2017 by artalcoi  /  Tags: , , , , , , ,