Info Panel
You are here:   Home  /  Art  /  Gerro amb flors roges

Gerro amb flors roges

Cabrera Gisbert, Ferran

Gerro amb flors roges

1920 ca.

Oli sobre tela

18 x 33 cm

 

Tota l’obra adquirida de Ferran Cabrera Gisbert es va produir a través d’un llegat testamentari de D. Francisco Vicent Zaragoza a favor de l’Ajuntament d’Alcoi.

Sobre Ferran Cabrera Gisbert no hi ha massa bibliografia, atés que no va ser un pintor de relleu en la seua època, així és que s’inclou la informació que Francisco Agramunt exposa en la seua enciclopèdia d’artistes valencians.

Ferran Cabrera Gisbert va nàixer a Alcoi el 1897, fill del pintor Ferran Cabrera Cantó. Es formarà al taller del seu pare com a pintor. Marxarà a Madrid per a formar-se a l’Escola de Belles Arts de San Fernando. La seua producció se centra sobretot en la creació d’obres de caràcter realista i desenvolupades amb un to amable. Així treballarà el gènere del bodegó, el retrat i la figura, a més del paisatge. L’ús de la seua pinzellada s’estableix dins de la tècnica impressionista.

L’obra que es conserva en la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi és una obra de petit format, igual que la resta del mateix autor, i el gènere representat és el bodegó.

Es presenta en aquest cas un element principal, un gerro amb una combinació de roses de diferents colors, sobre una taula coberta amb un mocador bordeaux. La tonalitat escollida per al fons s’acosta molt a l’escollida per a representar el mocador, cosa que atenua el contrast de plànols.

L’objecte principal destaca per la diferenciació cromatogràfica, ja que els tons freds ressalten sobre aquest fons fosc i càlid. S’endevina un punt lumínic que prové de l’angle superior esquerre i que atorga una petita llum tant al gerro com a les flors. En aquest cas, a diferència d’altres obres on la llum aviva les tonalitats de l’obra, es produeix un enfosquiment de la proposta.

Les flors que presenta dins el gerro es mostren en diferents estats de maduració i tonalitats. Les flors més tancades, en estat de capoll, són les representades de color rosa. La forma més oberta, en plenitud, podríem dir que és la roja. I, finalment, la flor que es representa en decadència és la tonalitat ataronjada. Aquesta divisió cromàtica i d’estat de la flor lliga conceptualment amb els diferents estats de la Mare de Déu. Es podria pensar que ha tingut la intencionalitat de convertir un bodegó en una representació religiosa.

Bibliografia:

  • Agramunt Lacruz, F. Diccionario de Artistas Valencianos del siglo XX. Tomo I. 1999. Pàg. 315.

Text: Lucia Romero Segura

  1920  /  Art  /  Last Updated March 31, 2017 by Lucia Romero Segura  /