Info Panel
You are here:   Home  /  La Col·lecció  /  Història  /  La creació d’un Museu d’Art

La creació d’un Museu d’Art

A finals de 1927 i principis de 1928 l’Ajuntament d’Alcoi va prendre diferents acords que pretenien la creació d’un museu local on reunir “els nombrosos tresors hui dispersos que ens parlen del passat históric d’Alcoi”. Aquesta inciativa va prendre força amb ocasió de la troballa d’unes restes ibériques i romanes als terrenys de l’Horta Major, amb motiu de l’obertura de carrers per a la urbanització de l’Eixample. La recuperació de les troballes arqueològiques va estar a càrrec de l’erudit alcoià Camil Vicedo Moltó (1876 – 1958), qui anteriorment havia realitzat una meritòria tasca d’investigació i recerca arqueològica al santuari i poblat ibers de la Serreta.

En aquells dies aparegueren en la premsa local articles d’opinió que reivindicaven convertir l’antiga Casa de la Vila de la placeta del Carbó en un Museu d’Arqueologia i Belles Arts, i Biblioteca Pública. La proposta no va prosperar fins després d’acabada la Guerra Civil, quan l’Ajuntament va prendre l’acord de rehabilitar la Casa de la Vila i les obres es portaren a terme entre 1939 i 1940. L’edició del programa de les Festes de 1941 reprodueix dues fotos de l’interior del Museu (quan encara no s’havia inaugurat oficialment), amb una exposició d’escultures i pintures d’artistes locals.

El dia 18 de juliol de 1945 s’inaugurava l’anomenat “Museo de Arte”, del qual Camil Visedo Moltó fou el primer conservador, i on deposità la totalitat de la seua col·lecció arqueològica  i anys després , en 1958, la llegà a l’Ajuntament d’Alcoi.

En aquells primers anys, el Museu compartia l’edifici de la placeta del Carbó amb la Biblioteca Pública, de la qual va ser nomenat director el periodista Rafael Coloma. La sala dedicada a exposicions mostrava, a més de la col·lecció arqueològica , un lot d’obres d’art propietat municipal, les escultures donades per l’escultor Peresejo (que havia estat pensionat per l’Ajuntament l’any 1900), un depòsit de pintures cedides per Patrimoni Artístic Nacional i diverses obres d’art que havien cedit en prèstec alguns particulars.

En el Libro resgistro de entrada de objetos propiedad y en depósito del Museo de Arte, iniciat el 15 de gener de 1945, hi ha inscrites un total de 16 escultures, de les quals tan sols una correspon a un depòsit temporal. Aquest registre ens informa de la donació de Peresejo de set de les seues escultures ( La musa de l’artista, Naturalesa, Amor, Heroi caigut, Bust de Miguel Primo de Rivera, El bes, Salambó); probablement són els buidats de guix que degueren romandre al Museu Popular, i cinc obres més de l’escultor Llorenç Ridaura, de propietat municipal.

Pel que fa a les pintures, el Libro registro… anota 31 obres (entre 1945 i 1951). D’aquestes el lot més important són 15 obres cedides pel Patrimoni Artístic Nacional; principalment taules anònimes de tema religiòs (segles XVI i XVII) i altres llenços no gens menyspreables (Mª Antonia de Bañuelos, Josep Estruch Martínez, Ricardo de Madrazo, José Antonio Martínez, Josep Mongrell, etc.). També resten incorporades obres com el retrat El Tio Quico, de Josep Romeu Vilaplana (Alcoi 1881 – 1908), donat al museu per part de la família de l’autor, així com altres aportacions de l’Ajuntament al seu recentment creat museu. El 20 d’octubre de 1947 es registra l’adquisició d’una taula pintada d’assumpte religiòs Santa Ana, la Verge i el Nen. I dos anys després hi ingressa una aquarel·la titulada Roma aeterna.

A partir de 1958, any de la inauguració de la Casa de la Cultura al carrer Casa Blanca, les noves instal·lacions van acollir la Biblioteca Municipal. El Museu d’Art, ara amb més espai, substituí la seua denominació per la de Museo Arqueológico Municipal “Camilo Visedo Moltó”, segons l’acord de l’Ajuntament que va voler perpetuar la memòria del que fóra el seu creador. Una part de la col·lecció d’art passaria a la Casa de la Cultura i una altra es va depositar a les sales de la Casa Consistorial. Les grans escultures de guix de Peresejo, i d’altres artistes, es van traslladar a l’Escola Municipal de Belles Arts per a servir de model en les classes de dibuix. En definitiva, aquest museu que inicialment es va denominar “Museo de Arte”, va acabar sent un museu arqueològic.

Unes quartilles amb notes es conserven al Libro registro … del Museu d’Art (que es custodia al Museu Arqueológic Municipal), ens informen de la nova ubicació d’aquestes obres a partir dels anys seixanta. Altres pintures que s’incorporaren en aquells anys al patrimoni municipal són les obres signades per Rafael Aracil Ruescas i Alfons Saura Llorens, que foren obsequi dels autors per haver rebut de l’Ajuntament una beca per als seus estudis. La compra del quadre Mors in vita, de F. Cabrera Cantó (adquirit al fill de l’autor), i la recuperació del quadre titulat Al Abisme, del mateix pintor, parlen en favor de la receptivitat municipal i de l’interés cultural durant els anys seixanta. Aquesta obra amb la qual F. Cabrera Cantó va obtenir en 1906 la Primera Medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts, i que des de Guerra Civil estava extraviada del seu emplaçament al Colegio de Huérfanos de la Guárdia Civil de Valdemoro, va ser localitzada en 1959 a Castelló de la Plana. L’Ajuntament d’Alcoi va sol·licitar al Ministeri d’Educació Nacional la custòdia de Al Abisme, el qual va arribar a la Casa Consistorial en 1962. L’obra és u  depòsit del Museu Nacional del Prado.