Info Panel
You are here:   Home  /  La Col·lecció  /  Història  /  Les primeres aportacions

Les primeres aportacions

La Col·lecció d’Art de titularitat municipal té el seu origen a finals del segle XIX i principis del XX, entre altres circumstàncies, gràcies a l’estímul concurs i exposició de belles arts que convocava l’Escola industrial Elemental a partir del curs 1895/96, almenys, fins a l’any 1901; iniciativa aquesta que va ser impulsada pel seu director l’enginyer Josep Cort Merita. Aquest concurs estava patrocinat pel Consistori, i en la seua primera convocatòria l’escola Industrial va donar a l’Ajuntament la pintura Sin tabaco, signada per Antoni Santonja Miró en 1895, que havia obstingut un guardó en el certamen de pintura esmentat.¹

En aquells anys, l’Ajuntament d’Alcoi concedia beques a joves artistes de la localitat per tal que ampliaren estudis a l’Acadèmia de San Fernando de MAdrid, amb el mestre Emili Sala Francés. Dos d’aquests pensionats van ser Adolf Durà Abad i Edmund Jordà Pascual, els quals van obsequiar l’Ajuntament amb obres de la seua època d’estudiants. El primer, Adolf Durà, tingué una beca entre 1894 i 1897, i d’aquest pintor la col·lecció municipal conserva tres obres signades a finals del segle XIX: el quadre de “gènere” amb una singular escena costumista titulada La visita del senyor rector, oli sobre tela de gran format que deixa palesa la gran influència del seu mestre Cabrera Cantó; i altres dues pintures “d’història”, còpies d’obres exposades al Museu del Prado, com són l’Expulsió dels jueus (copia de l’original d’Emili Sala, de 1889) i El testament d’Isabel la Catòlica (copia del d’Eduardo Rosales signat l’any 18964). L’altre alcoià pensionat, Edmund Jordà, va gaudir d’una beca concedida l’any 1900, i aquest autor obsequià l’Ajuntament amb tres obres signades entre els anys 1900 i 1904: Un duel en el segle XVII (còpia de l’original de Francesc Domingo Marqués, al Museu de Belles Arts de València), La mort de Lucrècia (original de Rosales de 1871, al Museu del Prado) y La Bonaventura, una obra de gènere original de Jordà, inspirada en l’ambient dels cafès de Madrid.

És probable que algún llenç de Llorenç Pericàs Ferrer (Retrat de senyora, Retrat de xiqueta i Jove en actitud mística) o el Xinès amb fanal, de Roger Solroja Jordà, i també el paisatge de Juli Pascual Espinòs titulat Capvespre, formaren part de la col·lecció des d’un primer moment, fruit de les donacions dels seus autors.

 

¹Blanes Nadal, G. et al. Orígenes de la enseñanza técnica en Alcoy. Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, 2000, p. 287-288.