A l’abisme
Cabrera Cantó, Ferran
Oli sobre llenç
415 x 330 cm
1905
Obra propietat del Museu del Prado i cedida en depòsit a l’Ajuntament d’Alcoi. Adquirida pel Museu del Prado a l’artista en 1906.
Ferran Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937), pintor alcoià que es va formar a l’Acadèmia de Sant Carles de València per a continuar en la de San Fernando a Madrid, i acabar a Roma amb una pensió de la Diputació d’Alacant. Després de tres anys a Roma, tornarà a Alcoi, i donarà classes a l’Escola Industrial i a la Casa de la Bolla. Es casarà amb Milagros Gisbert, filla del seu protector, però que va morir a l’any d’haver-se casat. Es tornarà a casar amb la seua cunyada, Elvira Brutinel, també vídua.
Instal·larà el seu taller a la Casa del Pavo, al carrer de Sant Nicolau, i es convertirà en l’epicentre polític, cultural i intel·lectual de la ciutat. Sense necessitats econòmiques, es dedica a l’art plenament sense imposicions externes. L’obra de Cabrera experimentarà diferents fases, tant estètiques com temàtiques, que s’han de tenir presents per a poder comprendre cada obra.
No és el mateix tractament el que realitza a l’obra Mors in Vita, que en un paisatge o en l’obra titulada A l’abisme.
Tal com explica el Mubag, l’obra de Cabrera mostra diferents etapes, la que realitza després del seu viatge a Itàlia, on farà obres d’història o d’argument, i posteriorment es dirigeix cap a temàtiques del costumisme valencià amb una factura luminista, tal com les desenvoluparà Sorolla, però sense exagerar tant la pinzellada. A partir del descobriment del seu propi entorn natural, pintarà paisatges de la serra de Mariola, amb la voluntat de captar la llum i la recreació de l’atmosfera de la nostra terra. També realitzarà obres religioses per a decorar les esglésies de Santa Maria, Sant Jordi i Sant Maure i Sant Francesc.
Com es pot apreciar, Ferran Cabrera Cantó és un artista a qui li agrada la investigació i l’exploració de nous temes i arguments, a més d’aconseguir una evolució de la seua factura que es transmet a les pinzellades.
L’obra A l’Abisme, que pertany a la Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi, es tracta d’una obra realitzada el 1905 amb motiu de la participació de Ferran Cabrera en l’Exposició Nacional de 1906, en la qual va meréixer la Primera Medalla. Aquesta obra representa en la carrera de Cabrera el reconeixement nacional com a gran pintor.
Es tracta d’una representació de l’abisme, on es representen les ànimes turmentades. A la part superior de l’escena es veu la creu de Jesucrist d’on es troben lligades tres cordes, una per cada clau de Crist. Aquestes cordes es troben tallades, excloent de la salvació les ànimes que es troben a l’abisme. A la part superior es veuen unes petites figures d’un àngel, un papa, un cardenal i altres personatges que donen l’esquena a les ànimes perdudes, marxen sense mirar enrere i sense mostrar compassió per la seua salvació.
L’obra mostra un gran dramatisme en els rostres de les figures, que expressen la desesperació de l’avenir de la seua ànima.
Segons Espí (1984: 49):
“…sobresale el estudio anatómico de aquellos cuerpos convulsos, azotados por el esfuerzo y la agitación, dantescos incluso, en los que resulta fácil adivinar la “terribilitá” miguelangelesca aprendida en el testero de la Capilla Sixtina”.
Bibliografia:
- Espí Valdés, A. La Colección de Cuadros del Excmo. Ayuntamiento. Boletín Informativo Municipal del Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. nº 4. (1964).
- Espí Valdés, Adrián. Acercamiento al mundo plástico y humano de Cabrera Cantó. Revista interdisciplinar. Nº 3 i 4. IES Pare Vitoria. Alcoi.1984.
- Museo del Prado: Al Abismo. https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/al-abismo/e0042bc3-73ea-4bf6-90be-681b1eee6fbc
- Segura Martí, J. M. i Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoi, 2013. Pàg.43
Text: Lucia Romero Segura[:es]Al Abismo
Cabrera Cantó, Fernando
Óleo sobre lienzo
415 x 330 cm
1905
Fernando Cabrera Cantó (Alcoy 1866 – 1937), pintor alcoyano, que se formó en la Academia de San Carlos de Valencia para continuar en la de San Fernando en Madrid y acabar sus estudios con un pensionado de la Diputación de Alicante con destino Roma.
Después de tres años en Roma, volverá a Alcoy y dará clases en la Escuela Industrial y en la «Casa de la Bolla». Se casará con Milagros Gisbert, hija de su protector, pero morirá al año de haber contraído matrimonio. Se volverá a casar con su cuñada Elivira Brutinel, también viuda.
Instalará su taller en la Casa del Pavo, en la calle San Nicolás, y se convertirá en el epicentro político, cultural e intelectual de la ciudad. Sin necesidades económicas, se dedica al arte plenamente sin imposiciones externas.
La obra de Cabrera experimentará diferentes fases, tanto estéticas como temáticas que se han de tener en cuenta para poder comprender su carrera. No es el mismo tratamiento el que realiza a la obra Mors in Vita, que un paisaje de la sierra de Mariola o una escena como la que presenta en la obra titulada Al Abismo.
Tal y como explica el Mubag, la obra de Cabrera muestra diferentes etapas, una será la que realice después de su viaje a Italia donde creará obras de historia o de argumento, y posteriormente se dirige hacia temáticas de carácter costumbrista valenciano con una factura variante del luminismo sorollesco. A partir del descubrimiento de su propio entorno natural, pintará paisajes de la Serra de Mariola, con la voluntad de captar la luz y de reflejar la atmósfera de nuestra tierra. También realizará obras religiosas para decorar las iglesias de Santa María, San Jorge y San Mauro y San Francisco. Como se puede apreciar, Fernando Cabrera Cantó es un artista al cual le gusta la investigación y la exploración de nuevos temas y argumentos, además de conseguir una evolución de su factura que se transmite en sus pinceladas.
La obra Al Abismo que pertenece a la Colecció d’Art del Ayuntamiento de Alcoy, se trata de una obra realizada en 1905 con motivo de la participación de Fernando Cabrera a la Exposición Nacional de 1906 y que le mereció la Primera Medalla. Esta obra supone en la carrera de Cabrera el reconocimiento nacional como un gran pintor.
Se trata de una representación del abismo, donde se establecen las almas atormentadas. En la parte superior de la escena se ve la Cruz de Jesucristo desde la cual se encuentran atadas tres cuerdas que simbolizan los tres clavos de cristo. Estas cuerdas se encuentran cortadas, excluyendo de la salvación a las almas que se encuentran en el abismo. En la parte superior se ven unas pequeñas figuras: un ángel, un papa, un cardenal, y otros personajes, que dan la espalda a las almas perdidas, se marchan sin mirar atrás y sin mostrar compasión por su salvación.
La obra muestra un gran dramatismo en los rostros de las figuras, que expresan la desesperación del devenir de su alma.
Según Espí (1984:49):
“…sobresale el estudio anatómico de aquellos cuerpos convulsos, azotados por el esfuerzo y la agitación, dantescos incluso, en los que resulta fácil adivinar la “terribilitá” miguelangelesca aprendida en el testero de la Capilla Sixtina”.
Bibliografía:
- Espí Valdés, A. La Colección de Cuadros del Excmo. Ayuntamiento. Boletín Informativo Municipal del Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. nº4. (1964).
- Espí Valdés, Adrián. Acercamiento al mundo plástico y humano de Cabrera Cantó. Eines. Revista interdisciplinar. Nº 3 i 4. IES Pare Vitoria. Alcoi.1984.
- Museo del Prado: Al Abismo. https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/al-abismo/e0042bc3-73ea-4bf6-90be-681b1eee6fbc
- Segura Martí, J.M y Santamaria Cuello, M. Col·lecció d’Art de l’Ajuntament d’Alcoi. I Catàleg de pintures. Del segle XVI a la dècada de 1930. Alcoy, 2013. Pág. 43
Texto: Lucia Romero Segura